Vies elia i super amics
DIJOUS, 27 DE FEBRERNo es gens habitual que pugui sortir dos dies entre setmana però aquesta vegada he pogut fer-ho i cal aprofitar-ho.Ahir varem quedar amb l’Isabel per pujar a Berga i fer un parell de vies que tinc pendents a la solana de Berga. Son vies de caire esportiu però son llargues i ben assegurades. L’Isabel ja n’ha fet una però no l’importa repetir-la.La primera aturada la fem al Rosal per agafar forces i esperar que marxi la boira que està enganxada a Queralt amb un aspecte poc encoratxador.Desprès d’esmorzar, tot i que encara veiem la boira enganxada decidim pujar-hi i acabar de decidir – in situ-. De totes maneres farem quelcom perquè portem ressenyes de Malanyeu per si fos el cas.Aparcats a Fumanya, veiem que la boira comença a esvair-se i ens preparem per fer la curta aproximació.La primera via que escollim és la Elia, és la via que l’ Isabel ja ha fet i em deixa la primera tirada, ufff !!! per començar no esta malament, no sé si és per la roca, el fred o que, però em costa fer-la i la sensació de la roca no acaba de satisfer-me. El primer tram de tirada és difícil i el darrer abans d’entrar a la reunió també, per sort ben assegurada però amb passatges obligats.La segona comença amb un flanqueig a l’esquerra molt aeri i difícil per a la gent baixeta, desprès la paret per verticalitat i és més fàcil.La tercera és més fàcil, la ressenya assenyala un pas de cinquè superior però no l’ he trobat. Faig reunió en un tram on l’ aresta es posa plana i sembla que s’acaba, però no.Per evitar els arbres els aperturistes han posat un clau més endavant que cal agafar-lo de baixada i rodejar el bosc per sota, desprès enfilar-se per l’ aresta fins arribar al cim on trobarem un banc (un autèntic banc de jardí). La reunió està passat el banc on hi ha unes cordes que serveixen per arribar al ràpel. (La corda de la dreta , estàtica , ajuda a baixar per darrera l’agulla per la canal que separa la paret de la zona d’escalada esportiva, La Muralla. La de l’esquerra arriba fins el ràpel uns cinc metres més endavant ) Tres ràpels que es poden fer amb una sola corda ens deixa al terra, però tinc dubtes de si fer la segona via, aquesta no m’ha fet gaire el pes. Per sort decidim que si la farem.La via Super Amics, no te res a veure amb la que hem fet, és molt més bonica, mantinguda i estètica. Ho te tot i no crec que sigui la darrera visita que hi faré.La primera tirada, un xic molsosa, però bonica, amb un passatge clarament més difícil que la resta, la reunió esta situada a l’extrem d’una rapissa i la fa un xic incomoda.La segona tirada, una meravella , excepte el segon parabolt que m’he agafat per arribar a una bavaresa, la resta molt bonic i mantingut, aquí m’he quedat sense bagues exprés i he fet el flanqueig final mirant els parabolts i sense passar-los, (cal portar tretze o més cintes).La tercera tirada, m’ha costat més que la segona, hi ha un passatge al principi de tirada amb molt poca presa de peu i la fissura t’obliga a tibar de costat. El tram final de la tirada sembla molt difícil però estudiant el terreny surt molt bé.Aquesta tirada surt directament al banc, per tant tan sols cal flanquejar fins el ràpels i directes al terra.La línea de ràpels segueix quasi tota la via “Xavi de Borreda” que te bona pinta, sobretot l’última tirada, però per avui ja en tenim prou i optem per tornar al Rosal per fer una bona cervesa.J. ESTRUCH
