Roca Campanari. Toscar. El Port
Una setmana després de la pujada a Tosseta Rasa torno al Toscar per descobrir nous paratges d’aquest racó del Port. Aquesta vegada pujo a la Roca Campanari, passant per la Cova Pintada des de la font dels Xorros, visitant alguns racons força interessants de la zona, especialment la Font del Llamp, que m’ha captivat.Roca CampanariAproximació: pugem per la carretera T-342 des de Roquetes en direcció a Alfara de Carles, i entrem pel barranc de las Conca fins al Toscar. Deixem el cotxe a l'esplanada de la Font dels Xorros.Desnivell: Uns 1700 metres acumulats.Dificultat: Difícil. La ruta transcorre per alguns trams fora de sender, per canals empinades.Durada: Unes 5 hores. Uns 8 km.Itinerari: Surto de la font del Xorros, al Toscar, vorejant l’ermita de Sta. Magdalena, com si tornés al transformador. Al proper creuament giro a l’esquerra i dos corbes més amunt trobo a la dreta la Font del Ferro, que aquests dies raja abundant entre les roques. Segueixo el camí asfaltat que porta a unes casetes de la part alta del Toscar. Font dels XorrosErmita de Sta.MagdalenaFont del FerroPassades les cases i a una corba a l’esquerra veig un indicador que assenyala el sender que per la dreta remunta cap a la Cova Pintada. Sender a Cova PintadaLes Rases i la Solana de les FeixesA la dreta assoma el GegantBarranc de la ConcaEl sender és potent, amb molt pendent continuat que va endinsant-se cap a la capçalera del barranc de la Conca. A 1,5 km aproximadament el sender es bifurca. Per la dreta i en lleugera baixada arribo a la raconada de barranc que conforma la Cova Pintada: una gran balma natural on diferents tons minerals pinten les concrecions que s’arrapen per les parets de la cavitat. De l’esplanada de la cova parteix un sender, per l’altre vessant del barranc, que baixa fins al Coll de Morera per on vaig passar en l’anterior itinerari a la Tosseta Rasa, però torno endarrera fins a la bifurcació i prenc direcció als Erms del Beco.Bifurcació Cova PintadaCova PintadaEl sender coincideix molts trams en zones netejades de vegetació, per que també remunta el barranc la línia de llum que abasteix la urbanització de Caro.A un dels trams desbrossats el sender creua i canvia de vessant, el deixo i remunto pel desbrossat fins a una de les torres de la llum, la 14.Per la dreta del pal, mirant cap amunt, un petit corriol s’endinsa al bosc i va planejant en direcció nord uns metres fins a l’entrada de la Cova de Múria. La boca de la cova ben bé sembla la boca d’un gran monstre calcari. Amb el frontal m’endinso a visitar-la. El foc fet al seu interior ha deixat una fina pàtina negra que cobreis tots els seus racons. Poques concrecions però prou espaiosa per donar refugi a algun animal.Cova MúriaUn cop a fora torno fins al pal de la llum i segueixo remuntant la línia elèctrica fins a trobar la pista forestal que baixa dels Plans de Mandúria.Segueixo uns metres la pista en baixada, fins a trobar un entrador per la dreta que em porta a una empinada canal que remunta fins al Campanal. Quasi al coll, per un corriolet a la dreta arribo a la base d’un cingle on s’obre una petita cavitat. Per l’esquerra puc evitar el cingle i arribar al coll passant a tocar d’un gran gendarme de roca, que vigila encimbellat, l’accés a l’altiplà.TallafocEntrador de la canalCoveta del CampanalGendarme al Coll del CampanalTrobo un cap de pista que baixa fins a la base de la Mola de Catí i el segueixo per l’esquerra. Davant i mirant al cim de Caro ja s’albira la Roca Campanari. La pista per l’esquerra s’acaba a un impressionant mirador de la Vallfiguera. Per la dreta, fora sender i intentant carenejar, per no emboscar-me pels petits barrancs, guanyo metres fins a l’altiplà pelat del Campanal, o de les Moletes, en direcció sud-oest. Aquí trobo alguna fita que segueixo ara en direcció oest fins a veure, al davant, l’impressionant Roca Campanari amb el seu forat característic, i amb la Mola de Catí i les Foies com a teló de fons.Cap de pista a les FoiesRoca Campanari i CaroLa...
