Agulla del Romaní i La Nina a Frares encantats per les vies George Hàrrison i Normal, dos conceptes ben diferents. Montserrat. 13-06-2020.
Avui anem al cor de Frares Encantats.Aquest dissabte he quedat amb el Jordi Ceballos que em proposa diferents projectes, jo l'in proposo d'altres i finalment acabem posant-nos d'acord. Anirem a Frares a fer una bona excursió i una bona escalada; a l'agulla del Romaní ( cota 164 d'en Semir) fa uns deu anys els germans Gonzàlez amb un company van obrir una via pel vessant oest, la George Hàrrison. Aquesta agulla ja l'havia pujat amb el Toni Aymamí el 2011 per la via Ringo Starr dels germans Masó, aleshores aquest pany de paret tan dret i compacte ja em va cridar l'atenció.Com que aquesta via és curta decidim que després anirem al Lloro a fer la Iglèsias/Casanovas.Donat que ja no tenim restricció horària anem mes tranquils i pensem en anar a l'Hotel del Bruc a fer un mos...ai las! tancat fins l1 de juliol...mitja volta i cap al Bruc on per sort el Bar Anna acaba d'obrir i podem omplir el dipòsit, ja trobava a faltar això de fer un bon esmorzar abans d'anar a grimpar. L'agulla del Romaní ( cota 164)Per anar a l'agulla del Romaní nosaltres hem anat per Can Massana, hem aparcat on hem pogut, aquest dissabte no hi havia control i l'aparcament resta lliure; amunt cap a coll de Guirló i el pas de les Portelles. Passem pel costat del refugi Vicenç Barbé i seguim el camí que va al Pas del Príncep, deixem enrrera la canalde l'Ou de Colom primer i la Canal Ample després. Travessem el Torrent del Lloro per després comencar a pujar seguint marques grogues; un moment donat, a les envistes del Dit, seguim a l'esquerra les marques blaves. La nostra agulla la veïem a la dreta i ens aproximem a peu de via just quan el camí comença a enfilar-se abans del Dit, seguint un torrent.Fina i tècnica primera tirada ( fotos Jordi Ceballos)El peu de via és al costat d'un arbre de Boix Grèvol, ja veureu la línia d'espits. Escalada de finura on cal mirar molt be els peus i les mans en cantells petits i cantelluts per sort.L'aspecte de la paret és com la de la Nord, som a cara oest i no ens tocarà el sol fins el migdia, ideal per l'estiiu. Via ideal per apurar el grau donada l'abundor d'assegurances. Superat el tram mes sostingut, 6a+ díuen, la dificultat baixa i la distància dels espits augmenta!L'entrada a reunió és curiosa, aquesta és en una petita lleixa prou còmoda.Primera reunió, tres espits, rapelable.El Jordi emergint del tram mes sostingut.Arribo a la reunió ben satisfet, ha sortit tot, llevat d'un parell de reposos, un per esporgar l'arbre que ha invadit la línia i tapava les millors preses i l'altre per estudiar la línia. El Jordi arriba molt content també, li ha semblat una tirada magnífica, ara és el seu torn, aquesta tirada que li toca és mes vertical però amb grans preses i cantells.Gaudint de l'excel.lent i compacte conglomerat.Entrant a reunió i començant la segona tirada. Comença amb un flanqueig a la dreta a buscar uns blocs grans, d'allà amunt seguint els còdols i el millor pas. Mes espectacular que difícil. Abans de sortir del tram vertical troba un pas exigent que el fa suar. Aleshores s'ajeu fins un alte muret, muret que comporta una bona excursió d'uns 5/6 metres en un terreny no difícil però espectacular, millor no caure....no vam saber si ens vam passar algun espit.Treballant el vertical mur inicial i després del pas clau.Mini llibre-registre de la via dels germans Masó: Ringo Starr i contents al cim. ...
