Vies "dels cules" + "malalts de roca"
DIMECRES, 16 DE DESEMBRE Avui puc tornar a sortir el dimecres i retrobar a companys amb els que fa temps no coincidim. Quedem a les vuit a Monistrol i serem quatre, l’ Isabel, el Joan , l’ Antonio i jo. La primera aturada obligada la fem al Rosal per fer un bon esmorzar i deixar que el solet comenci a escalfar la paret. El nostre objectiu es anar a Malanyeu on els dies d’hivern amb anticicló asseguren una bona temperatura . Arribats al pàrquing, el Sol encara no ha arribat a la paret i sense preses anem preparant el material mentre decidim quines vies farem. Ens decantem per fer dues cordades, el Joan i l’Antonio faran la via “De l’ Aniol”. i la via “Aina” i nosaltres ens decantem per fer la via dels Cules i la Malalts de roca. La primera tirada de la “cules” puja per un espero protegit per dos parabolts, un al principi i l’altre quasi al final de les dificultats, desprès va cercant entre els arbres el millor camí amb roca no gaire solida fins la reunió. La segona tirada, surt per la dreta amb flanqueig horitzontal per salvar un bosc d’arbres i anar a cercar una placa de roca neta i tornar a entrar al bosc per fer reunió en un arbre, sota el següent mur. La tercera supera entre branques els primers metres i desprès s’enfila per un díedre bonic fins la reunió en una feixa, també en un arbre. La quarta tirada, és la més interessant, s’enfila per una placa neta i plena de fissures que permeten assegurar-te amb comoditat fins arribar a la carena cimera. L’ultima tirada és anar a cercar el ràpel de la via “Aina” a uns 40 metres a la dreta , tot carenejant . La baixada amb dos ràpels per aquesta via.Una vegada al terra volem posar-nos a la via “Malalts de roca” una via posada amb calçador al costat de la via “Aina”. Els primers metres van molt encaixats i propers a les assegurances de la via “Aina”, de fet en algun punt podríem quasi xapar les seves assegurances, però aviat la “Malalts de roca es decanta a l’esquerra i es va separant poc a poc. La primera reunió esta a uns cinc metres a l’esquerra de la seva homologa de la via “Aina”. La segona tirada, s’enfila per unes plaques verticals a la recerca d’una fissura que hi ha a l’esquerra d’un gran arbre. Aquesta tirada presenta els passatges més difícils de la via, el primer tram protegits amb bagues als arbres i ponts de roca i el segon tram a protegir amb flotants. La tercera tirada, un xic més fàcil agafa un esperó de roca net i seguint un sistema de fissures arriba fins la carena on tan sols caldrà seguir-la un quinze metres per arribar al ràpel de la via “Aina”. Tornem a fer els dos ràpels per baixar i recollir les motxilles. Ja en tenim prou per avui. Ara s’imposa anar a “La Nou” per fer la cervesa. Aprofitant que anem be de temps, ens entaulem i fem el nostre particular dinar de Nadal.J. ESTRUCH
