Puig Castellar i Puig de les Agulles. Serra d'Ancosa.
17 de juliol de 2021Les vacances d'estiu són un bon moment per reprendre el repte dels 100 cims de la FEEC, l'excusa perfecta per descobrir el nostre territori. Torno a la Catalunya central, entre les comarques de l'Anoia i l’Alt Penedès, per assolir el Puig Castellar a la Serra d'Ancosa, i ja posats, pujar al proper cim comarcal de l'Alt Penedès: El puig de les Agulles.Puig Castellar d'AncosaAproximació: Pujant per la BP-2121 des de Vilafranca del Penedès, en direcció a la Llacuna, i al km 25, al Collet de la Serra, prenem per l'esquerra el camí dels Carbons. 800 metres més endavant trobem un entrador a la dreta senyalitzat amb marques de GR que dóna accés als masos de Can Salvet i Cal Maño. Deixarem el cotxe a un apartador del camí, a la dreta.Dificultat: fàcil.Desnivell: Uns 500 m. acumulats.Durada: Unes 3h. 10,5 km.Itinerari: Just on hem aparcat el cotxe hi ha una bifurcació de camins, prendrem el ramal de la dreta, més estret i empinat que comença a remuntar cap a la carena de la Serra d'Ancosa. Aviat trobarem una ampla pista que la careneja i la prendrem per l'esquerra. Un indicador ens mostra la direcció que cal seguir per assolir el Poblat Ibèric del Castellar. Petit assentament fortificat a 904 metres d'alçada, datat entre els segles III i I a.c. clarament estratègic des d'on es controla la plana del Foix, per on transcorria la Via Augusta.Camí d'accés a la carena de la serra d'AncosaPoblat ibèric del CastellarPuig de les Agulles des del poblat ibèricNovament al camí seguim en direcció sud-oest fins a trobar a l'esquerra una bifurcació que ens porta al sender d'accés al Puig Castellar. Coronat per unes "magnífiques” antenes de comunicacions. Al turonet més elevat trobem el vértex geodèsic i una caseta de guaita forestal, a 944m. Excel·lent mirador de la propera Serra de Miralles, al nord.Puig Castellar d'AncosaTorno al camí carener per seguir-lo en la mateixa direcció sud-oest. El camí de serra s'allarga uns 3 km fins al Puig de Solanes per la zona dels Desgavellats. L'única ombra sota el sol inclement d'aquest matí d'estiu és la meva. De camí deixem a la dreta el ramal que baixa a la Font de les Canals. Després de la llarga carenejada, i arribats a un turó boscós d'alzines, prenem un corriol a l'esquerra marcat amb una fita de pedres que ens deixa al Puig de Solanes, de 914m. Enclavat a un petit descampat dins el bosquet no es pot gaudir del paisatge, tant sols un pal amb l'estelada i una bústia amb un bloc per deixar les impressions dels excursionistes marquen l'indret, on ara si, a l'ombra de les carrasques es pot fer una parada per recuperar forces. Camí dels DesgavellatsL'unica opmbra del camíCorriol d'accés al Puig de SolanesPuig de SolanesEl mateix corriol d'accés al puig ens deixa a la seva vessant sud. Cal fer una petita desgrimpada i un empinat sender ens baixa ràpidament cap als plans. Trobarem l'enllaç amb el GR 172, que seguirem per l'esquerra. El sender molt fressat transcorre per un preciós bosc d'alzina i pins, entre els camps de cereals i la carena d'Ancosa, ara en direcció contraria. A l'esquerra veurem les restes d'un vell maset enderrocat. El Montmell des del Puig de SolanesEnllaç amb el GR 172Seguim el GR a tocar de camps segats de blat, i a les envistes del Mas de Cal Pigó de la Serra, el deixem per baixar per la dreta per un corriol que enllaça amb les pistes d'accés als masos, segint-la per la dreta. La pista ens deixa al davant de la gran masada de Solanes i la rodeja per la dreta per baixar a trobar la pista esfaltada del camí dels Carbons. Mas de Cal Pigó de la SerraMas de SolanesMas de SolanesCamí dels CarbonsSeguim la pista en direcció nord-est, deixant a la dreta la bifurcació del Camí de la Serra. A una oberta corba a l'esquerra de la pista, tenim per la dreta l'entrador a la pista de l'obaga dels Carbons. Només entrar, per l'esquerra prenem un cami terrer que ens deixarà a l'indicador del sender que remunta al Puig de les Agulles. Marcat com a sender local, el poca estona ens deixa al capdamunt...
