Collbató, vies del Pi i Balcó de la Codolosa
4.11.21 Quasi sense solució de continuïtat hem passat de la màniga curta a l’anorak i, un cop més, sortim a la recerca de les muralles assoleiades. Al Pau se li acut anar a la Codolosa de Collbató i tornar a pujar la Via del Pi, que ja vam fer el desembre del 2018, però aquest cop sortint pel Balcó de la Codolosa i retornant pel Camí de les Bateries. La muralla de la Codolosa amb les viesdel Pi i Balcó de la CodolosaRessenya de les viesCamí d’aproximació al peu de la viaAixí, amb un cel ben blau, enfilem cap al peu de la nostra via, caracteritzada per la presència d’un gran pi ben plantat a mitja placa. Quan ens estem arreglant els “trastos”, es presenta una altra cordada que també fuig del fred d’aquests dies: són l’Arseni i el Ferran, uns escaladors que ens coneixen pel blog! Ells van a fer la via de La Rampa (que de rampa no té res) situada just a la nostra esquerra. Inici de la Via del PiEls primers metres de la nostra via es veuen una mica massa exigents, per això en Pau comença a pujar pel diedre que tenim a la dreta, que és l’inici de la via Campionsi, després de “xapar” la primera xapa, fa un delicat desplaçament a l’esquerra per situar-se a la vertical del pi de referència. A partir d’aquí va superant una sèrie de plaques fins que arriba a la primera reunió. Progressant per la placa del primer llargJo, per no ser menys, també inicio l’ascens pel diedre de la via Campionsi, amb dificultat, em desplaço a l’esquerra per encarar la Via del Pi. Acte seguit em toca progressar per una sèrie de ressalts força drets i amb preses molt petites. Per la meva esquerra, amb hàbils moviments, avança l’Arseni camí de la seva primera reunió. Ens fem fotos mútuament que després ens passarem pel “mail”. L’Arseni pujant per la via de La RampaPrimera reunió de la Via del PiAixí arribo a la primera reunió on fa una temperatura boníssima, com de primavera. Sense entretenir-se massa, però, el company arrenca per la placa del segon llarg cap a una marcada feixa damunt la qual es troba el pas més difícil del segon llarg (i àdhuc de la Via del Pi). L’Arseni, des de la seva primera reunió, està més ben situat que jo per retratar les evolucions d’en Pau en aquest difícil tram qualificat de 6a. Inici del segon llargSuperant el tram més difícil del segon llargQuan em toca a mi, a empentes i rodolons arribo a la feixa, però el tram difícil el passo en artificial... i gràcies! Superat aquest mal pas, continuo amunt per la placa fins a la segona reunió situada a l’ombra del gran pi. Des d’aquí observem les evolucions de l’altra cordada que ja estan a la seva reunió. Sortint de la primera reunióL’Arseni càmera en màSuperant el difícil tram en artificialArribant a la segona reunió......situada a l’ombra del piEn Ferran recuperant el primer llarg de La RampaL’inici del nostre tercer llarg és força contundent: una placa molt dreta defensada només per un esquifit pont de roca! Un cop en Pau ha superat aquest primer mal pas, el veig progressar per una placa més amable fins al seu capdamunt on, per un moment, deixo de veure’l. Inici del tercer llargAl capdamunt de la placaAl cap d’una estona observo el company, molt amunt, batallant a través d’una placa que hi ha sota un bony. Segons la ressenya aquest tram està qualificat de 6a i 5c... i serà veritat perquè en Pau sembla que l’assaboreix d’allò més. Jo ja m’estic preparant els estreps... Difícil tram final de la Via del PiQuan em toca a mi, surto de la reunió amb els estreps posats i no me’ls trec fins que la placa s’ajeu una mica i puc progressar en lliure fins al seu capdamunt, on trobo un petit replà inclinat. Entretant, des de la seva segona reunió, l’Arseni ens fa bones imatges d’aquest tram de la via. A mitja tirada del darrer llargAl final del replà em trobo al peu d’una formosa i enlluernadora placa bonyeguda i un xic desplomada. En Pau, des de la reunió, em diu que intenti passar sense els estreps ja...
