Ferrata genial a la Roca Narieda
A la cara oest de la Roca Narieda, hi ha una via ferrada que vaig trobar molt distreta i divertida. Hi hem anat un d'aquests dies calorosos de maig però el sol no ens ha tocat fins arribar a dalt, així que la recomano molt.No vull entrar a valorar si és bo o dolent obrir aquests tipus d'itineraris plens de ferralla, m'agraden molt més les originals de les Dolomites, que segueixen recorreguts lògics i tenen menys ferros, però reconec que amb les d'aquí, també m'ho passo prou bé.Per arribar-hi podeu deixar el vehicle a la carretera secundària que va de Fígols al pont d'Espia, hi ha un camí senyalitzat que hi porta directament. A sota teniu l'esquema de la via.Seguint el camí, després d'un tram descendent, topem amb una bauma i un rètol amb tota la informació. Nosaltres vam entrar per la dreta, en comptes de pujar per l'escala de l'esquerra. I ens vam trobar amb un flanqueig en fred, d'aquells que t'escalfen de cop.Després la via recupera una certa normalitat, graons i flanquejos amb alguns desploms, que porten a un primer pont tibetà.Anem agafant alçada fins trobar un segon pont, de graons, després de caminar una estona. Un pont segur i distret que ens porta a l'altre costat del barranc.Després del pont arriba un llarg traçat molt vertical, on agafem alçada de veritat, fins arribar a un altre camí.El camí porta a un altre pont, que si no ens agrada ens el podem estalviar, és una instal·lació molt gratuïta, ja que es passa caminant per la vora si cal.Llavors arribem a una escala muntada en forma de tirabuixó que supera, de manera espectacular, una gran bauma.Després, un altre tram llarg i vertical porta al flanqueig més aeri de tota la pujada. Un flanqueig que acaba en una plataforma de fusta.Aquesta plataforma de fusta, està pensada igual que els trams de camí, perquè els més ràpids puguin avançar als més lents i així el gaudi sigui igual per a tothom, sense haver de fer llargues esperes. Però el rètol ens va sorprendre..., i és que això de prohibit saltar....Finalment arriba tot el tram superior, més llarg del què sembla, però també força monòton. Encadena trams verticals, desploms i algun flanqueig i una altra plataforma de fusta.Un darrer tram vertical ens deixa al cim de la via. Des d'aquí cal seguir l'evident camí que marxa a la dreta i que passa per una carena en pujada suau, per baixar després a trobar el camí inicial.En resum, una bonica i espectacular ferrada que diuen que és la més llarga de la península i que a nosaltres ens va agradar molt.
