Pla de la Calma
Collformic – Pla de la Calma – Sant Cebrià de la Mora – Corral d’en PereraDivendres, 19 abril 2023 (Mª Clara Martínez)
Bonica i vistosa caminada pel Montseny, per una zona que, malgrat no ser tant coneguda com els seus cims o racons més populars, de ben segur que no ens deixarà indiferents. Es tracta de fer un recorregut pel Pla de la Calma, descobrint racons amb molta història, i sobretot amb molt bones vistes. Iniciem la caminada a Collformic, al que hi podem arribar des de la C-17, des de Tona, o des de l’AP-7, des de Sant Celoni. Deixem els cotxes a l’aparcament de Collformic i prenem una pista forestal, en molt bon estat, en direcció al Pla de la Calma. Aquesta pista coincideix amb el GR-5.2, també conegut com «La Senda dels Miradors, o dels Parcs Naturals» El Sender dels Miradors es desplega sobre el mapa com un gran arc a una distància d'entre quaranta i cinquanta quilòmetres al voltant de la ciutat de Barcelona. Comença i acaba en la riba de la mar Mediterrània, des de Sitges, a la comarca del Garraf, fins a Canet de Mar, al Maresme. Aquest tram de GR també coincideix amb la Ruta Verdaguer i la Ruta del Meridià Verd. Comencem en suau ascens, fins el Pla de l’Ase Mort, gaudint un paratge obert amb fantàstiques vistes sobre la Plana de Vic, amb els Cingles de Bertí, La Mola i Montserrat de teló de fons. No hi ha arbres, tot son prats i pastures, pel que no es recomanable fer aquests tipus de recorreguts quan fa molta calor. Quan portem tres quilòmetres caminats, el camí es divideix en dos, i nosaltres prenem el de la dreta, que en suau descens, ens porta fins l’església de Sant Cebrià de la Mora.Sant Cebrià de la Móra, va ser bastit com un temple romànic, segurament cap el segle XII, de parets gruixudes i de campanar no gaire alt, orientada a ponent. A aquest conjunt s'afegiren, al XVI, dues capelles laterals de caire tardo-gòtic (cap el 1580). Per Corpus els pagesos i veïns de la Móra, com també gent d'altres punts del municipi de Tagamanent, anaven en processó al pedró de la Móra i allà es feia un ofici religiós; però aquest element no s'ha conservat. Al voltant de l'església parroquial s'observen restes de murs, alguns corresponents a la rectoria, però possiblement s'hi haurien bastit altres dependències annexes en les diverses èpoques històriques documentades en la parròquia, les quals seria molt interessant tenir-ne un estudi arqueològic complet. Des d’aquesta església, podríem seguir la pista fins el proper mas de La Figuera, amb l’Església de Sant Isidre, però com en altres ocasions, anem modificant la caminada que teníem previst fer segons les nostres necessitats, i optem per escurçar una mica i seguir una pista que en surt d’allà direcció Est. El paisatge i la vegetació canvien radicalment. Deixem els camps oberts per endinsar-nos en un bosc d’alzines, i si abans hem anat en suau descens, ara iniciem una plàcida pujada, també per còmodes pistes forestals, fins a trobar el Corral d’en Perera.Es tracta d’un conjunt d'edificacions formades per la masoveria o Casa Nova de la Perera més el corral. El corral està format per una construcció senzilla de planta rectangular que tenia una important funció ramadera, podent tenir també funcions agrícoles, de caire més subsistent. Un quilòmetre més endavant ja tornem a ser a la part alta del nostre recorregut, a la zona de camp obert , al Pla del Cafè, amb les ruïnes del Mas del Cafè i espectaculars vistes del Turó de l’Home amb les Agudes, i el Matagalls. Girem a l’esquerra i ja en poc tanquem el cercle de la ruta circular, arribant a l’encreuament on hem agafat direcció a Sant Cebrià de la Mora. Ara tan sols hem de desfer el tram de camí que hem fet aquest matí, fins arribar a l’aparcament de Collformic, on hem deixat els cotxes. Al costat de l’aparcament hi ha el...
