Via esparreguera a la roca gris
DIUMENGE,
19 DE NOVEMBRE
Avui
es el últim dia de la estada del Juanjo a casa nostre i el Francesc
va demanar-nos que no podia marxar sense haver fet la via
Esparreguera ( un xic de vanitat si que en tenim ).
Abans
de baixar a Tivissa ja varem contactar amb amics per si volien
acompanyar-nos el diumenge.
El
diumenge passem a recollir al Gerard que també s'apunta a la festa i
anem a esmorzar al Bruc, lloc on hem quedat de trobar-nos, però per
diferents motius alguns companys han avisat que no podran
acompanyar-nos o sigui que anirem els tres sols.
Mentre
fem l' aproximació veiem cordades que ja estan per feina, una corada
a la tercera tirada i una segona a la primera començant la segona
tirada, però com que nosaltres anem tres , segur que no ens
molestarem.
A
peu de via per no anar molt carregats deixem motxilles amagades per
sobre el camí i comencem l'escalada.
La
primera tirada en lloc de començar a peu d'esperó comencem des d' on
tenim les motxilles tot i que no trobarem la primera assegurança fins
a mig esperó, però son metres fàcils
Trobarem
tres parabolts en el recorregut.
La
segona tirada cada vegada em costa més trobar el pas, segueix
l'esperó i una fissura que s'insinua en la part més vertical i poc
a poc va perdent verticalitat fins arribar al cim de l'agulla i ja
per terreny pla però trencat ens arribarem fins el peu de la següent
agulla on trobarem la reunió. En la tirada trobarem cinc parabolts i
dos pitons i tan sols cal anar en compte en la part final de la
tirada de no apedregar als companys amb les pedres del cim.
La
tercera tirada és possiblement la tirada amb el tram més bonic i
potent de la via, un primer parabolt a peus d'un mur ens obliga a fer
uns moviments molt bonics per arribar a la següent assegurança, pot
ser un xic exposat si caus per la rapissa que hi ha sota. Superat
aquest tram la dificultat baixa i es més plaent arribant a la reunió
amb una petita desgrimpada per darrera la agulla que ens deixa a la
reunió situada a la paret de la següent agulla.
La
quarta tirada és la tirada que més m'agrada de la via, una placa
molt monolítica i amb bona roca ens deixa en una petita feixa sota el
cim d'aquesta agulla (la part superior esta molt trencada i al obrir-la
varem decidir anar cercant la millor roca que va per l'agulla
següent. Aquesta tirada es molt llarga però la dificultat es centra
en la primera meitat de la tirada, trobarem cinc parabolts.
La
tirada cinquena surt a la dreta creuant una canal i s'enfila en
diagonal a la dreta per anar a cercar una pregona fissura/diedre que
ens deixa al cim. Trobarem un parabolt en la tirada.
La
reunió la fem al peu d'un diedre i aqui varem tenir la sorpresa que
la tirada ja estava oberta, ( la setmana anterior de nosaltres
arribessim al lloc i mentre nosaltres netejavem el que teiem obert,
el Armand Ballart i el Koki Gassiot van obrir en el dia, la via
Tarantel.la que surt pel mateix diedre). Nosaltres respectant aquest
fet varem sortir per el diedre també però respectant la seva
filosofia de no posar cap assegurança fixa.
Cal
dir que les primeres ascensions varem trobar una gran sabina a pocs
metres per sobre de la reunió, però que al poc temps va caure
deixant la tirada neta com esta ara.
Aquí al cim trobem als companys que ens precedeixen i ajuntem el treball
cooperatiu per fer la baixada més rapida per la via Urquiza Olmo.
Al
terra , marxem rapits cap a casa per dinar amb la família.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM..............................................
Esparreguera
APERTURISTES
...........................F. Dominguez, J. Grau, J. Estruch, M.
Sala, X. Varela
COMPANYS
DE CORDA ............. Juanjo San Sebastian, Gerard Estruch
MATERIAL....................................
12 cintes, Joc de Camalots (discret)
DIFICULTAT...................................
V+
