Via mariano al morral de penarroja
DIMECRES
, 29 DE NOVEMBRE
Feia
molt temps que no venia per Tivissa i la Trobada del Cavall Bernat
m'ha permès tornar a tastar aquest calcari tan especial. La veritat
que les dues vies que varem fer amb el Juanjo van despertar-me el desig de tornar-hi amb menys gent per fer alguna via que tinc a la
llista de pendents.
Al
parlar-hi amb el Lluis, va dir-me que el no coneixia la zona, - molt
bona excusa per a poder tornar-hi-, i ens preparem per anar-hi el
dimecres.
El
dimarts, però, s'apunten el Ginés i la Isabel i no se si ser`s el
millor lloc per anar quatre. Però decidim seguir amb els nosaltres
plans a veure que passa.
Arribem
al Morral i fem la curta aproximació però no trobem convenient
posar-nos a la via que tenia pensada i preferim escollir una de més
suau i que els permeti tastar la roca.
Escollim
la via “Mariano” que es la primera que trobem en arribar a la
paret.
La
via puja per tota l'aresta i per tant no es tant espectacular com las
que pugen per les plaques de davant, però tot i així hi ha algun
passatge que cal apretar.
La
primera tirada de vint-i-cinc metres ja et diu de que va la cosa,
amb algun tram on cal vigilar la roca i apretar per superar-ho,
trobarem quatre parabolts i dos ponts de roca i la reunió la
trobarem a l'esquerra de la línea que seguim sota un diedre.
La
segona tirada es la que presenta la roca mes bona, amb dos trams més difícils que la resta i on cal anar concentrat. Trobarem un pitó
tres parabolts i un pont de roca .
L'entrada
a la reunió podem fer-la per la dreta o per l'esquerra. Tot i que
per l'esquerra la roca es millor i l'entrada més bonica.
La
tercera tirada presenta una roca que d'aspecte no es gaire agraida,
sembla trencada, a uns cinc metres de la reunió es veu un pont de
roca i per sobre un petit bombo que tant podem superar per la dreta
com per l'esquerra i superat aquest trobarem un pitó amb una baga i
despres net fins la reunió en un punt oin robarem dos parabolts molt
separats però que crec que era la reunió. A partir d'aqui la carena
perd verticalitat i esdeve grimpada fins el cim . Tot i que nosaltres
hem fet reunió en una gran savina a uns vint metres del cim.
La
baixada la fem caminant per la dreta de la paret seguint la carena
fins un coll i desprès baixant fins un camí que ens retorna a la
carena principal d'aproximació.
La
via ha estat entretinguda però he quedat amb ganes de més marxa i
proposo anar a provar una nova via.
Ens
posem a la via “Casiquiare” que tenim a l'esquerra de la que
varem fer el dissabte.
Una
primera tirada potent assegurada amb vuit parabolts el suficientment
separats com per obligar-te a escalar. La dificultat segons els
equipadors es de 6a però en un parell de lloc m'ha calgut posar un
estrep perquè la cama no podia axecar-la fins on calia per poder
progresar. Arribat a la reunió els companys m'han dit que no pujaven
i ha calgut fer un rapel per desmontar la via. La veritat que he suat
de valent en aquesta tirada.
Ara
si que ja en tenim prou i marxem cap a casa.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM....................................................
Mariano
APERTURISTES.................................
J. E. Castellnou, F. Morales, A. Brull
COMPANYS
DE CORDA .................... Isabel Notivoli
MATERIAL..............................................
10 cintes, Joc Camalots
DIFICULTAT
........................................... V+
DADES
DE LA VIA
NOM
........................................................ Casiquiare
APERTURISTES
..................................... J. Verdaguer, M. De Rialp
COMPANYS
DE CORDA ........................ Lluis Gabernet
MATERIAL................................................
10/12 cintes
DIFICULTAT
............................................ 6a/Ae
