Via extramurs al morral de penarroja
DIUMENGE,
17 DE DESEMBRE
Volem
aprofitar els darrers dies abans que comencin les restriccions en
aquesta paret, per tant decidim tornar a baixar a Tivissa per fer una
via amb regust clàssic i que va ser la primera via oberta al Morral,
la via “Extramurs”.
La
via amb el “segell” d'equipada però que al coneixer els
“mestres” que van obrir-la i en la època en que van fer-ho,
millor anar amb catxarros per evitar sorpreses.
Avui
hem quedat per trobar-nos a Vilafranca on finalment ens trobem tres,
en Pere, el Pep i jo. Ara carretera i manta fins Tivissa on arribem a
les nou passades però on encara fa un fred que pela, per tant,
donarem temps al Sol perquè ens escalfi la paret i ens quedem a
esmorzar.
Al
pàrquing, que normalment està desert el trobem ple de cotxes i tenim
que filar prim per poder aparcar. Per sort és un curset que porta
en Oscar Cadiach i ens diu que aniran a la via “ Mariano”.
Nosaltres
marxem vers el nostre objectiu.
A
peu de paret la temperatura millora, tot i que alguna bufada de vent
del Nord, ens posa sobre avis que no ens refiem.
La
primera tirada és curta, uns quinze metres però tan sols té un
parabolt a meitat del recorregut i el tros final és vertical i
terrós, cal anar en compte. La dificultat diria que un xic més alta
del que diuen les ressenyes, (com trobarem en tota la via),
personalment crec que cinquè és el seu grau.
La
reunió és dins una cova, en algun lloc havíem llegit que hi ha un
pitó, però no hem trobat res. Buscant hi ha algun forat per
emplaçar-hi algun Camalot.
La
segona tirada és “diferent”, primer cal pujar per un diedre
xemeneia protegit per un pont de roca, per sobre un tronc encastat en
un forat que t'ajuda a arribar a un forat molt bo i per sobre dos
pitons. A l'altura del segon pitó cal anar a la dreta fins a trobar
un pitó amb cordinos i un mallón. D' aquí cal baixar o despenjar-se
fins un pont de roca uns metres per sota i d'aquest, per un
flanqueig a la dreta fins la reunió.
El
flanqueig és dur de fer en A0 i cal tenir clar les maniobres a fer
tant en la des grimpada com en el flanqueig, perquè aquest està molt
fotut de peus i treballes completament penjat.
La
tercera tirada, per nosaltres la més mantinguda i fina de la via,
comença amb un flanqueig a la dreta fins abastar un pitó, estem en
terreny molt vertical, entrem en la placa gris de gotes d' aigua,
típica de la zona. Per sobre un segon pitó i després ,res, cal
navegar uns metres fins un altre pitó. El següent pitó es veu
molt amunt però a la dreta veiem dos burins junts que fem servir com
assegurança i continuem fins el pitó. Ara ja quasi hem acabat la
placa gris i estem sota un sostre on trobarem primer un espit i
flanquejant per sota el sostre cap a l'esquerra, hi ha tres pitons,
aquest tram esta molt penjat i cal fer-ho amb la força de braços,
(pels peus no hi ha res), fins arribar a una fissura d'aspecte
trencat que ens portarà a la reunió.
La
quarta tirada, és més curta però contundent, de menys dificultat
tècnica però de més força. Tornem a entrar en la roca vermella,
una fissura a la dreta amb forats de totes mides i colors, s'enfila
amunt, cal protegit bé aquest tram, els forats son bons però la
paret extra ploma i cal tibar amb ganes. A mitja tirada et dona un
respir abans del tram final on ens ha calgut fer servir l'estrep.
Presa bona n'hi ha perquè el Pep ha pogut fer-ho en lliure , però a
nosaltres ens han fallat els rems, per sort els pitons hi són i cal
aprofitar-los, tot i que algun té un aspecte que fa por.
La
cinquena tirada surt per l'esquerra per travessar una placa grisa, (i
com totes,... vertical), aquest tram esta protegit per dos pitons. Un
xic més a l'esquerra del segon pitó cal pujar fins a superar un
arbre darrera el que trobarem un pont de roca,(no es veu gaire), per
sobre un nou pitó i ja res més fins el cim, la resta, molt més
fàcil i brut cal protegir-lo amb flotants o algun arbre que trobem.
Una
vegada al cim decidim baixar per l' Oest de la paret on trobarem una
canal embrossada que ens...
