**** Slastic, (100m, 6a) i Casiquiare (75m, 6a), Morral de Pena-Roja, Tivissa

Dimecres, 31 de gener de 2024Tarragona ho tenim com a patrimoni de l'esportiva, però el cert és que té parets d'escalades selectes i aventureres. És qüestió de curiositat i ganes d'apretar, perquè la fama de guerrera precedeix al Morral de la Pena-roja. Per aquesta primera visita venim amb el mode clàssic activat i tan sols ens cal una primera ullada a la Slastic per saber que l'escalada serà estimulant. Encertem de ple.Traçat forjat a cop d'intuïció i tossuderia, els oberturistes van saber trobar la línia tot i l'habilitat de la paret en no donar pistes. És bona, molt bona, més del que esperàvem, el que no m'imaginava, però és aquesta roca, calcari eixut, compacte fins la desesperació i amb un tacte excepcional. Gris sòlid de cantells roms i alguna regleta salvadora que ens fa ballar com mai. Quan aconsegueixes baixar polsacions en surts meravellats per la bellesa i elegància dels passos.Familiaritzats ja amb la tècnica que no és altra que un extra d’adherència i cap fred encarem la Casiquiare. Navegar es converteix en imposició. Traçat sota secret de sumari que tan sols es revela quan la placa ho domina tot, perspectiva i verticalitat. Quin viatge, et deixa sense respiració de tan contenir-la, incert fins que et confies a una lògica que només sorgeix quan arrisques el pas.Caràcter minimalista el d'aquesta escalada que no fa cap mena de concessió a convencions de grau o equipament. Podeu oblidar-vos de la força, aquí la tècnica ho és tot. Intensitat continguda en una línia de format breu i rodó. El capvespre ens atrapa al cim del Morral i ara que ja fa estona que les boires han fugit, descobrim el tresor d'una llum que només pot ser patrimoni del sud.Notes d’interès vertical: el Morral de Pena-Roja és una escola on perseveren itineraris de marcat caràcter clàssic amb un barem propi de grau i equipament. L’escalada resulta tècnica i obligada, equipada en lo mínim a les plaques i tan sols quan no hi ha opcions a protegir i l’exposició es dispara. Aquí les vies no busquen agradar, sinó destacar de forma natural la puresa i elegància d’aquest calcari excepcional que ens brinda línies úniques.La paret despunta com un bastió sobre la vall, però les vies amb prou feines sobrepassen el centenar de metres. Brevetat, però que es pot compensar fàcilment combinant-ne un parell, en el nostre cas, Slastic i Casiquiare.- Slastic (ressenya Luichy), imprescindible per copsar en una sola via la bellesa, instint i rebel·lia que impera en aquestes clàssiques vuitanteres. De les primeres de la paret, oberta el febrer de 1987 per A. Ballart i J.E. Castellnou, és una via bastant semi-equipada o poc equipada, les dues versions són vàlides. Als llargs trobem material divers (bolts, pitons i algun pont de roca) generalment col·locats a les plaques o als punts claus, ja sigui per protegir o indicar camí. Reunions equipades amb bolts i rapelables.De material necessitem dotze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2), tascons petits opcionals. Les opcions per protegir les plaques són pràcticament nul·les, però als diedres del segon i tercer llarg farem anar els flotants. Al primer llarg, una petita bavaresa i alguna que altra fissura bona donen una alegria al poder col·locar peces. Grau correcte, però exigent, per tècnic i psicològic (6a obligadíssim). Compromís mig/alt, resulta fàcil baixar-se de la via, però les plaques obliguen i els pitons del tercer llarg afegeixen picant.Traçat que fa pensar, una línia subtil que s’ha de voler veure, però que desplega intensitat i enginy a mida que sumem metres (foto blog TivissaRocks). El mur del primer llarg és magnífic, una lliçó de navegació en placa i tècnica depurada. Tram final obligat (6a) i amb caiguda a repisa. No fem la primera reunió que trobem, sinó que continuem flanquejat cap a l’esquerra per una placa senzilla fins una segona reunió. Fantàstica segona tirada, variada, atlètica i resolta amb intuïció i elegància màxima. Inici del tercer llarg delicat, un diedre tècnic a...

Via extramurs al morral de penarroja

 DIUMENGE, 17 DE DESEMBRE Volem aprofitar els darrers dies abans que comencin les restriccions en aquesta paret, per tant decidim tornar a baixar a Tivissa per fer una via...

Via mariano al morral de penarroja

 DIMECRES , 29 DE NOVEMBRE Feia molt temps que no venia per Tivissa i la Trobada del Cavall Bernat m'ha permès tornar a tastar aquest calcari tan especial. La veritat que...

Lo Morral de Falset. 100 cims

 26 de juliol de 2023  Als contraforts del nord de la Serra de Llaberia, s'aixequen les Muntanyes, les Soleies i la Serra de les Quimeres, suaus turons coronats...

Avui destaquem : La Font de can Morral del riu d’Abrera

La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu, des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera. La masia de Can Morral del...

Via ferrada Morral del Melo. Montsià

 6 de desembre de 2020La serra del Montsià ens ofereix un gran ventall de possibilitats per gaudir-la des de diferents àmbits del muntanyisme. Avui us deixo una proposta...

GR7: Tivissa - Coll de Miravet

Una etapa singular del GR7 que ens ha portat fins a l'Ebre. Avui no hem travessat el riu però hem arribat a la riba i l'hem vorejat durant una part del recorregut. Ha estat una...

Vía Ferrata Peña del Morral K2 (Graus, Huesca)

Vía Ferrata Peña del Morral es un recorrido alternativo que asciende a la espectacular cima que domina el pueblo pintoresco de Graus donde además de una vista de 360º hay un...

Tossa de Tivissa (718 m.)

var Latitud_sortida = 41.038887; var Longitud_sortida = 0.740105; var Mapa_defecte = 'ICC'; var doc_track =...

Cresta del Morral de Vilafamés

«Castell vilafamès» por Victorameller -. Vía Wikimedia Commons. Vilafamés és un poble de la Plana Alta que està a 25 quilòmetres de Castelló, situat sobre un elevat...

Grimèjia al Morral del Cavall

Molt mes bona del que sembla, perfecte per gaudir d'un matí al sol.Si la fem amb tres llargs ens estalviarem un fregament desagradable.Material utilitzat :15 cintesAlien Groc,...

Ferrata de la peña del morral de graus

Avui ha tocat anar a fer una ferrata. No m'agrada gaire anar a fer ferrates però de tant en tant cal anar-hi. La intenció era fer un documental explicant com cal progressar en...

Drac Queen al Morral o Cova del Drac

El Morral o Cova del Drac és un monòlit amb força personalitat situat en un coll a la Carena del Pagès (camí que hi ha entre el Turó Montcau i la Mola),  les seves parets...

L'Avenc de l'Espadella. Tivissa (2).

... segueix de l'apunt d'ahir...Es una entrada rodona amb un parell de spits que dona pas a un pou ampli i vertical de 12 mts. i que enllaça amb un altre de 24 mts. amb un sol...

Avenc de l’Espadella a Tivissa (1)

Comencem l’any amb la visita a aquest avenc que des fa moltíssim temps, teníem ganes d’anar-hiLa informació i coordenades que trobem a Espeleoíndex  son correctes,...

Alzina del Salari, Morral de Llop, Montcau i Cova Simanya

Fàcil caminada sortint des de l’Alzina del Salari i passant pel Morral de Llop i seguint fins a curullar el Montcau i visita a la Cova Simanya. Per passar un matí de...

Ferrata peña del morral (graus, osca)

A la població de Graus, a tocar de l´embassament de Barasona i molt aprop de Barbastro trobem aquest bonica ferrata. Sense tindra gaire dificultat i un recorregut més aviat...

La Tossa des de Tivissa i Sant Blai

País/Comarca: Catalunya/Ribera d'Ebre Cartografia: ICC 1:25.000 Aproximació: A la C-44 de l'Hospitalet de l'Infant a Mora d'Ebre, passat el quilometre 19, trobem a ma...