*** José Antonio Sanz, (220m, 6b), Mallo Frechín, Riglos

Dilluns, 22 de gener de 2024Quan una idea et ronda pel cap se li ha de donar forma i la meva és una muralla on mani sol i verticalitat. Còdols i panxes materialitzen el meu desig, Riglos és refugi d'hivern. Al peu del Frechín no hi ha línia, tan sols una paret que s'estén uniforme fins la monotonia. Escollim doncs, la via més clàssica, José Antonio Sanz.Alçar la vista és descobrir un mar petrificat que se't desploma al damunt i com provoquen aquestes onades. Ens belluguem entre gris i taronja, rere un rastre de bolts que marca el rumb per maniobrar desploms. Els dits noten el desgast d'anys de pas, tacte però, compensat per l'exageració del canto sempre que trobis ràpid el que toca. Metre a metre torna la memòria d'aquest conglomerat on tota dimensió és alternativa.Avui l'escalada és meravellosament simple i aèria, una descarrega d’energia que t'empeny amunt. El d'aquest mallo és perfil únic, tan sols un breu diedre qüestiona l'autoritat de la placa. M'agrada de principi a fi. Al cim del Frechín retorna el cel, s'ha fet esperar, però és que amb aquest espectacle de roca al davant és impossible no passar a un segon pla. Riglos sap com deixar-te en estat de gràcia.Notes d’interès vertical: José Antonio Sanz (ressenya Luichy), clàssica de tota la vida en versió actual, bon equipament i traçat atractiu l’han convertit en una de les línies més populars del Frechín. Directa i vertical, ostenta els elements propis de tota escalada riglera, “panzas” i passos atlètics que garanteixen intensitat i ambient de paret. Una bona opció per començar a prendre el pols a bolos i desploms.Oberta l’abril de 1971 per F. Alcay, F. Monzón i j. Ascaso va ser re-equipada, no sense polèmica, el 2004 ja que es van afegir assegurances i és va dreçar el traçat quedant un recorregut força allunyat de l’original.Actualment la José Antonio Sanz és una via completament equipada amb bolts i on totes les reunions són rapelables (anella i cadena). Assegurances correctes i per norma on toquen, només a la meitat del tercer llarg i al inici del sisè trobem un parell de bolts difícils de xapar si no ets alt. De material tan sols necessitem setze cintes.El seu és un conglomerat que no necessita presentació, còdol gran i panxes el defineixen, en general la roca és bona, compacta i de presa generosa. Tot i així, als panys taronges trobem inevitables trams polits que delaten la popularitat que el nou i generós equipament ha donat a la via. Quan la roca és gris resulta punxosa i adherent, un plaer d’escalar que desmenteix la fama de sobada que la seva freqüentació li atribueix. Tan sols hi ha un parell de punts amb roca dubtosa, un al creuar el diedre central i l’altre al final de la via a tocar del cim, ambdós perfectament sanejats.Grau sensat en l’àmbit de verticalitat encesa que és Riglos on panxes i murs sempre volen desplomar. Escalada atlètica per definició i amb una tècnica molt particular per optimitzar pila (V+/Ae oblig i amb estrep per gestionar els passos més rabiosos).Compromís baix gràcies al prolífic equipament que defineix el recorregut i convida a ser atrevit. Orientació sud-est, sol com a garantia, l’hivern és el seu moment.A diferència del recorregut original que serpentejava en busca del terreny més senzill i evident, la restauració de la via ha redreçat la línia, fent-la més directa i cercant la millor roca. El traçat actual, tècnic i contundent, ignora la fissura del centre de la paret i enfila els murs pel dret sortejant panxes amb habilitat (foto Onaclimb).Aprofita tan sols un tram de diedre que dóna varietat i un toc clàssic que amplia gest i forma. En general les tirades són aèries, atlètiques per definició i reclamen distàncies curtes per una bona lectura. Sostinguda en dificultat, no hi ha llarg banal ni sobrer. La verticalitat és presència constant.Accés, des d’algun dels aparcaments situats a l’entrada del poble de Riglos (enllaç maps), tots ells de pagament (3 euros/dia). Aproximació (15min), pugem fins l’església...

De San José a la Cueva del Tabaco

Aquesta proposta us semblarà molt curta però té - si més no per mi - un encant especial. Té la seva dosi d'aventura, una mica surt de les guies oficials de...

Via OESTE CLASICA al Mallo Cored, Riglos

 Dimarts 30 d'agost de 2022Anar a escalar a Riglos sempre em suposa tenir constantment allò que diem, tenir "papallones a l'estómag". La Oeste del Mallo Cored, sempre...

Ascensió al Mallo de Acherito (2.378 m)

El Mallo de Acherito és un dels cims més importants del Pirineu occidental aragonès.  Es troba situat a la Vall d'Ansó, la darrera vall aragonesa dels...

Riglos, Mallo Colorao, via Anorexia

11.04.22  Fa tot just dos anys que haviem d’haver vingut a Riglos per Setmana Santa i la pandèmia ens ho va impedir, i aquest cop sembla que és la meteorologia la que...

Via Paula . Al Mallo Agüero est.

 De totes les vies que les pluges d'aquest estiu ens ha deixat escalar en destacaria aquesta pel seu ambient i força elegancia. Va per tot un espero ben maco a l'esquerra...

Fem una ullada fora de Catalunya: Los Mallos de Riglos de Huesca

Los Mallos de Riglos son unas formaciones geológicas consistentes en unas peñas de paredes verticales, llamadas Mallos, situadas en la localidad española de Riglos, en la...

Petrachema i mallo acherito (valle d´ansó)

... pues si la MESA DE LOS TRES REYES fue una maravilla de excursión, hacer esta circular subiendo al PETRACHEMA por la hoya de los ingenieros, coronando después el Mallo...

L'avi antonio + atic de la codolosa

 DISSABTE, 13 DE FEBRER  Avui ja hem vist d’entrada que no tindríem la tranquil·litat dels altres dies. Hem quedat com sempre al bar Muntanya i allà tinc la...

RIGLOS. MALLO DE ENMEDIO. Via ENDRIJA.

29/05/19. Riglos té bones xemeneies una d’elles és l’Endrija, què havia quedat en l’òvid. La xemeneia fins a la R5 va ser oberta l’any 1960, per J. Vicente, J.A....

PEÑA RUEBA. MALLO LA MORA. Via SANTI SAGASTE.

13/06/18.Després de la pluja d’ahir a donat pas a un fort vent, volíem anar a la vessant est de la Peña Rueba, però està molt exposada al vent, així què fem un canvi...

Via CARA SUR al Mallo de la Canal. Riglos

Dissabte 9 de setembre de 2017Hi han cop que una via, per no se quina raó, se'm travessa i no hi ha manera. Això es el que passa amb la Aguja Roja de Riglos.Tenim pensat anar...

Quinta Chimenea al Mallo Frechín.

Diuen que havia set la xemenèia més difícil de Riglos.Ara ha passat com amb la Ursi al Circo de verano que l'han netejat i cossit a xapes de manera que escaladors més...

Riglos - Mallo Colorado - Via Carla 15/04/2017

Avui ens he aixecat amb molt de vent i un xic de fred, res a veure em ahir, així que escollim una via solejada i que sembla que no li toca tant el vent.El Mallo Colorado és un...