Pico Borón i Mallo San Jorge
Una vegada més, hem vingut a la Serra de Guara, en aquesta ocasió per fer un interessant recorregut per la zona propera a Vadiello, pujant al Pico Borón. Era un dels racons que ens faltaven per recòrrer a Guara i ha estat una activitat interessant, tot i que el temps no ens ha acompanyat i la boira persistent gairebé no ens ha deixat veure el gran panorama que es veu normalment des d'aquest cim i al llarg de tot el recorregut.Hem dormit al refugi de Riglos, molt confortable però amb una limitació important, que no donen l'esmorzar fins a les 8:30. Això ens ha obligat, ja que volíem esmorzar, a sortir una mica tard.Hem arribat a l'aparcament situat al costat de la Presa de Vadiello i hem iniciat la caminada per una escala. Aviat hem deixat enrere l'escala, seguint per un corriol estret i amb un fort pendent. Al cap de poc hem començat a veure les grans parets dels Mallos de Ligüerri, mig tapades per la boira.Des d'una terrassa panoràmica situada al costat del camí, hem pogut veure de ben a prop la verticalitat d'aquestes parets i l'elegància de les agulles. Després, el camí s'enfila per una canal entre les roques per pujar als altiplans superiors.A la canal hi ha diversos petits ressalts, equipats amb cordes de nusos que faciliten la superació d'aquests obstacles. Hem superat amb facilitat aquests ressalts, grimpant per les roques amb l'ajut de les cordes.Més amunt hem iniciat un llarg recorregut de cresta per un ample llom de roca conglomerada. La boira aquí era ja molt espesa i només vèiem l'entorn més proper.Hem arribat a un coll poc definit, a sota d'un cim arrodonit anomenat Punta de Ligüerri. Aquí hem deixat la carena, per evitar uns ressalts que hi ha més endavant, iniciant una travessia descendent que ens ha portat novament a la carena uns metres més avall. Era un tram una mica perdedor perquè no hi ha camí però sí moltes fites que ens han anat guiant pel pedregar.Hem recuperat la cresta més avall, seguint per un corriol que travessa el bosc fins arribar al Collado del Borón (1.137 m), al peu de la gran cara sudoest del cim del mateix nom. El tram final és un corriol mig perdut i amb fort pendent, marcat amb algunes fites, que ens ha portat fins al cim del Pico Borón (1.326 m). La boira ho tapava tot i des del cim no es veia absolutament res, més enllà de l'entorn proper. Hem fet una curta aturada per menjar alguna cosa, abans d'iniciar el descens pel meteix camí.Ja de baixada, abans d'arribar al coll, de sobte s'ha esquinçat la boira i hem pogut veure l'embassament, molts metres sota nostre, i les roques i agulles que l'envolten. La treva ha durat poc i la boira ens ha tornat a tapar i ens ha seguit durant tot el camí de manera intermitent.A prop del camí hi ha una agulla singular, el Mallo de San Jorge, una agulla d'aspecte montserratí que té grans parets per totes bandes però, des d'un petit coll a la cara oest, s'hi pot pujar sense massa dificultat per un mur equipat amb estaques de ferro. És com una petita via ferrada però només hi ha un curt tram equipat amb cable d'acer, mentre que a la part més vertical hi ha, a més de les estaques, una corda vella i esfilagarçada que fa de línia de vida. Havíem portat el material de seguratat per intentar aquesta curta ascensió, de manera que m'he equipat i he pujat al cim del Mallo de San Jorge (1.144 m). Des d'aquí hi ha una gran visió de tota la zona, però avui no es veia gairebé res.Després, només ens quedava el descens fins a l'aparcament de l'Embassament de Vadiello i el llarg desplaçament en cotxe per retornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACKS: BORÓN - SAN JORGE
ENTRADES RELACIONADES:
Tozal deGuara, 2014
Cañón delFormiga, 2011
Canal delPalomo, 1998...
