**** El Mango y la Uña, (230m, 6a+/Ae), Mallo Cuchillo, Riglos

Dimarts, 23 de gener de 2024A Riglos xemeneies i fissures reivindiquen l'evidència de la clàssica, em fascinen. Són un viatge diferent en aquest regne de panxes i desploms. La fissura del Mango del Cuchillo promet sensacions intenses i el segell dels seus oberturistes la fa imprescindible. Així que carreguem tot el material que creiem necessari i ens plantem a la Cova del Palomar ben disposats a resoldre la incògnita que una línia tan directa de ben segur amaga.Ens trobem amb un itinerari de bellesa primària on la roca proveeix de tot el necessari per fer camí i protegir-lo. Endinsar-se en els clarobscurs d'aquesta fissura és descobrir formes noves d'escalar on tot el cos hi participa. La seva és una lògica que demana creativitat en els passos i confiança en un conglomerat sempre variable. Tosca, autèntica i elegant per naturalesa, escalar-la et retorna a l'aventura.I com que no volem que acabi encarem la Fisura de la Uña, continuació natural d'una línia que si ja era magnífica, ara serà rodona. Canvi de tarannà, de nou espai obert, bolts i un diedre que ratlla un mur de buit contundent. Passos picants i aeris, roca que cal tocar dues vegades i l'impuls salvatge de ser part de tanta verticalitat.El cim del Cuchillo és un reialme en si mateix, aïllat de la resta esdevé reducte de cel i vent. Baixar-ne és part de la descoberta, per sort la tarda espera que toquem terra abans d'acomiadar-se. Quina jornada la d'avui, intensitat que perdurarà!Notes d’interès vertical: El Mango y la Uña (ressenya Luichy), atractiva combinació de dos itineraris que instaura en el Cuchillo una magnífica escalada de tall clàssic, gens massificada i de lògica tan rotunda com el seu traçat. Veritable, genuïna i decidida, un fragment de la història de Riglos traslladat a la paret. Per als qui els agradin les vies d’una noblesa on tot hi té cabuda, aquesta és la seva.El Mango del Cuchillo va ser oberta el 1963 per la històrica cordada J.A. Bescós, R. Montaner, A. Rabada y E. Navarro. La línia arriba fins el cim, però avui en dia s’escalen tan sols les quatre primeres tirades, la via que li dóna continuïtat és la Fisura de la Uña, oberta F. Orús i A. Olloqui l’any 2000 esdevé l’itinerari natural de la paret.Pel que fa a l’equipament, parlem de dos estils diferents, el Mango, ruta semi-equipada amb criteri de mínims (bolts, ponts de roca i algun pitó) i amb reunions rapelables (bolts). Al dos primers llargs és on es concentren la majoria de bolts, en els dos restants es deixa que mani la netedat de la fissura. La tònica és escassos seguros que no trobes fins que arrisques el pas i la majoria d’època. A la Fisura de la Uña canvi de criteri, via ben equipada amb bolts col·locats per fer escalar i reunions rapelables també.De material necessitem, 18-19 cintes, estreps i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4), tot i que la millor opció és portar dos C4 i prescindir del C3. C5 opcional, per la fissura ampla del tercer llarg amb fama d’exposada.Roca, conglomerat riglero amb dues versions, al Mango còdol de grandària mitjana, robust i polit en alguns punts, qualitat més que acceptable dins criteris clàssics. A la Fisura de la Uña, “bolos” aspres amb un ventall més ampli de mides, però amb matriu fangosa de la que costa refiar-se. En conjunt roca mediocre que tot i estar sanejada pot donar algun ensurt. L’equipament, però compensa els dubtes que genera escalar en fang amb còdols incrustats. En les dues vies, verticalitat com a constant que tot ho unifica.Grau tradicional que es pot percebre com ajustat a la baixa en el Mango i dins els estàndards de Riglos a la Fisura de la Uña. Amb bona tècnica de xemeneia i diedre la dificultat es relativitza (V+/6a i A1 oblig). Compromís mitjà/alt, per l’escàs equipament, sumat als trams difícils de protegir del Mango i la qualitat de la roca en la Fisura de la Uña. Orientació sud-oest, a l’hivern el sol arriba a les onze a la paret.El traçat del Mango no necessita presentació, l’estricta definició de línia...

Maó... una mirada diferent (Menorca)

Dijous, 29 juny - 3 de juliol de 2023Maó és terra ferma que ve de gust, però aquest cop hi ha un motiu afegit per tornar-hi. Ara fa uns dies vam perdre la nostra llanxa...

Maó... una mirada diferent (Menorca)

Dijous, 29 juny - 3 de juliol de 2023Maó és terra ferma que ve de gust, però aquest cop hi ha un motiu afegit per tornar-hi. Ara fa uns dies vam perdre la nostra llanxa...

Descobrint una nova escola....... solius

 DIMECRES, 21 DE JUNY DE 2023 La trucada del Lluis em posa sobre avis que s'acosta el dimecres i cal cercar un objectiu, cal mirar la meteo per veure opcions. Buscar ombra,...

Com es recomana el no beure en una Font natural ?

Segurament en una Font natural trobeu un cartell l’Ajuntament / Diputació / Generalitat, donant l’avís que no consumiu l’aigua. Quina diferencia hi ha amb aigua no...

Pas de l'Escalell, una vegada més

El barranc del Pas de l'Escalell és tot un clàssic. La proximitat a Barcelona, l'aproximació curta, el caràcter aquàtic i la dificultat moderada fan...