Torrent de la Font de la Llum
Avui hem recorregut una nova canal montserratina, gairebé inèdita, ja que fa poc temps que ha estat equipada. És una activitat curta i variada, ideal per fer en una sessió de tarda com la que hem fet nosaltres.
El recorregut combina una aproximació entre boscos i canals amb petites grimpades, passos equipats i un descens amb ràpels llargs i algun pas curiós. Tot plegat, un itinerari diferent per descobrir racons amagats de Montserrat, amb la Font del Llum com a punt emblemàtic.En el descens del torrent hi ha un total de sis ràpels, el més llarg de 40 metres, tots ells perfectament equipats amb parabolts i anelles. El descens té tres trams perfectament diferenciats perquè travessa el GR172 i la carretera, que permeten fraccionar el descens.Hem deixat el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera i ben a prop de Santa Cecília. Per anar a buscar el torrent cal pujar a la Font del Llum però nosaltres no hem pujat pel camí normal sinó que hem fet drecera pujant per una curta canal que enllaça amb el GR172 després de superar un tram de grimpades amb un parell de passos equipats amb cordes fixes.Hem seguit el GR i després el camí de la Canal de la Font del Llum fins a la font. Avui hem tingut una agradable sorpresa perquè la Font de Llum, que gairebé sempre havíem vist seca i abandonada, avui era una font de veritat: rajava aigua! Era només un rajolinet però en ple mes de juliol era un autèntic luxe.A més de la plujosa primavera que hem tingut aquest any, un altre factor ha posibilitat el miracle de l'aigua: fa poc, la font va ser restaurada per en Joaquín Olmo i el seu equip, que la van rehabilitar totalment mantenint el seu aspecte original.Per arribar a l'inici del descens, cal seguir un rastre de camí per sota de les grans parets dels Ecos. És un tram complicat perquè no hi ha camí i cal travessar uns pendents terrosos i inestables però finalment hem arribat al torrent. Hem baixat el primer tram i hem arribat després de desgrimpar un darrer ressalt amb l'ajut d'una corda fixa, a la instal·lació del primer ràpel, de 40 metres, amb dues anelles ben noves.Mentre equipàvem el ràpel s'han començat a sentir trons llunys i per un moment hem pensat que en qualsevol moment cauria un xàfec d'estiu però a poc a poc s'ha anat allunyant la tempesta i no ha caigut ni una gota.Poc després hem travessat el GR172, que marca el final del primer sector, i hem seguit torrent avall. En aquest segon sector hi ha tres ràpels més i acaba a la carretera, molt a prop del lloc on havíem deixat el cotxe. Podríem haver acabat aquí però hem seguit avall per completar el tercer sector.Hem passat per un gran col·lector sota la carretera. A la sortida del col·lector, un curt ràpel de 8 metres ens ha deixat novament en el torrent. La continuació ha estat la part més intensa del descens. El torrent ha excavat un canal a la roca viva i s'ha de baixar desgrimpant per la canal utilitzant en bona part del recorregut la tècnica d'oposició o ramonage. No és molt vertical però la roca llisa i l'estretor de la canal fan que sigui un bon exercici de desgrimpada natural.Al final, un darrer ràpel d'uns 30 metres ens ha deixat al costat del camí de Can Martorell, per on hem tornat, ja caminant, fins a Santa Cecília i després fins al punt on havíem deixat el cotxe. Era ja el capvespre i les parts altes de la muntanya estaven cobertes de boira. La montanya estava solitària però poc abans d'arribar al cotxe hem trobat un dels habitants de Montserrat: una cabra ens mirava passar per la carretera des d'una clariana del bosc.I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada ha estat editada per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
