Montclar des de Santa Coloma de Queralt (PR C-21 i 21.1)
Hi ha una zona que m'atrau ja fa temps, des de que vaig recórrer el GR 7 entre Bellprat i Lilla, i he tingut poques ocasions per conèixer-la. Situat entre les províncies de Barcelona i Tarragona i a cavall de les comarques de l'Alt Camp, el Penedès, l'Anoia i la Conca de Barberà, l'anomenat Sistema Prelitoral Central no forma un massís o una cadena muntanyosa amb continuitat, com Montserrat o les Muntanyes de Prades, sino que està format per unes quantes serres modestes (el Montmell, Brufaganya, Ancosa, Miralles...), que per poc no arriben als 1000 m. d'alçada, i travessades per diversos barrancs que van a treure les seves aigües als rius Foix, Gaià i Anoia.No acostuma a ser una zona de pas, quedant una mica fora dels itineraris habituals; però alguna vegada he agafat la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt i Montblanc per baixar a les Muntanyes de Prades. Una d'aquestes va ser quan amb la Sílvia vam anar a dormir a la Venta de la Llena per la KDD del Montsant, els dos vam coincidir que era una zona preciosa (més en plena primavera), i de reüll em vaig mirar el cim que es veia més alt, del que no recordava ni com es deia. Tornant a casa dos dies més tard, vaig començar a buscar-ne informació; vaig descobrir un PR que va de Sarral a Pontils passant pel cim del Montclar, amb una variant que s'arriba a Santa Coloma, i fent una combinació entre els dos, al cap de dues setmanes ja em vaig poder treure aquesta espineta i començar a conèixer les serres del Prelitoral Central. La idea serà anar des de Santa Coloma al Montclar passant per les Piles i Biure de Gaià; i una vegada al cim, baixar cap a Pontils per tornar al punt d'inici seguint el riu Gaià, que em va posar algun inconvenient...Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesLa vil·la de Santa Coloma de Queralt, les seves muralles, la seva església, la plaça porticada i els carrerons d'aire medieval per on es respira encara la història dels Comtes de Queralt, ja mereixeria un capítol apart. Deixo el cotxe al costat del Santuari de Santa Maria de Bell.lloc (s. XIII)Aquí busco les marques del PR, que em porten a creuar la carretera de Pontils, i continuo per una pista a la dreta......tot gaudint de la primavera; si dues setmanes enrere ja vèiem un païsatge bonic des del cotxe, ara sobre el terreny em trobo una deliciosa explosió de colorsLa verdor abunda entre els camps; cap a l'est s'alcen les serres de Miralles i de Bellprat, coronades pel Grony de MirallesAixí arribo xino-xano a la bonica església de Sant Salvador de Figuerola (s. XII), en menys de mitja horaAl mig del verd dels camps, ja fa estona que destaca l'objectiu del diaEn 20 minuts més, passo pel davant del poblet de Guialmons, sense arribar a entrar-hi. Té accés des de la carretera general (C-241), que seguiré més o menys a prop fins a les PilesDeixant de banda Guialmons, continuo en direcció sud-oest, passant per Cal Masoveret, un altre agregat més petit encara. No sé si ja he comentat que els camps estan preciosos amb aquest verd tan verd...En arribar a un collet hi ha una cruilla; s'ha de deixar la pista i continuar per un camí més estret a la dreta, que en uns 300 m. va a sortir a una nova pista; la segueixo a l'esquerra fins trobar un nou desviament a la dreta, a l'entrada d'un alzinar. Es pot seguir pel dret per tallar en direcció cap a Biure, però així ens perdriem la visita (ràpida, però ben bé obligada) al nucli de les Piles de Gaià, d´on destaca l'església de Sant Martí, del s. XVIII......a més a més d'algun carreró encisador......i una altra església, la de Santa Eugènia, més moderna (s. XIX) i ja agafant el camí cap a BiureSurto de les Piles a l'esquerra de Santa Eugènia, com de costum envoltat de verds prats, i ara ja deixant enrere la carretera general; en un quart d'hora em trobo l'entrada de Biure de GaiàEncara és més petit que les Piles, municipi del qual depèn. A l'entrada tombo a la dreta per passar front a l'església de Sant Joan, barroca del s....
