El Pessebre, a Sant Cugat de Gavadons
Tercera oportunitat per al pessebre del Xiruquero-kumbaià i els meus companys cargolets. Després de l'"apropiació" del 2011 a Sant Pere de Vallhonesta i la destrucció del 2012 al Montcau d'Ordal, torna el nostre modest pessebre a muntanya per a desitjar, com diu en un cantó de la diguem-ne teulada:"Als excursionistes,a la gent d'aquestes contrades,a tothom:que Llum de Nadal ens il·lumini".Torna enguany, abraçat a un roure jove, al Turó de Bellver, just a tocar de Sant Cugat de Gavadons, al Moianès, a poca distància de Collsuspina.És un lloc privilegiat pel que fa al paisatge que d'allí s'albira, gairebé els 360 graus, de la Tossa d'Alp al Canigó, voltant pel Montseny, Montserrat i les serralades litorals.I un lloc, a més, de molt fàcil accés, doncs per camí asfaltat es pot arribar en cotxe a la bella ermita, ex-parròquia, de Sant Cugat de Gavadons.Circumstància aquesta que havia de tenir present a l'hora de preparar-ho, doncs venien uns companys que hores d'ara ja no poden fer una excursió a peu i es mereixen tornar a posar un pessebre a muntanya.Així, ells van pujar en cotxe pel camí asfaltat que dona servei als masos -importants explotacions pecuàries- i que arriba fins a l'ermita mateix. D'allí, dos-cents metres de distància i trenta de desnivell, permeten accedir al proper turó de Bellver, tot tornant a tancar el vailet del tancat de les vaques que, per les evidències que hi deixen, hi deuen pasturar sovint.Els altres, que portàvem el pessebre, vam fer el camí de pujada fent un tomb per un altre camí.Del punt d'inici, Les Casetes, un petit i bonic nucli fora vila, vam tirar per la dreta cap a les Telledes de l'Oller i Can Regàs. passant per uns paratges boscosos d'una bellesa extraordinària. I en tornar vam baixar pel camí asfaltat per a no fer salat a l'hora del dinar que teníem acordat per a dos quarts de tres.Gairebé tot al cantó obac, el bosc entre el Serrat del Puig i can Regàs, ens oferia un fred viu que no era obstacle per a l'admiració i el gaudi del silenci.Arribats però, el solet amable, amb un lleuger ventijol fresc, ens van permetre de posar el pessebre gaudint-ne plenament.Vaig treure de la motxilla els cançonerets que havia preparat i vam cantar unes quantes nadales al pessebre. Després, la fotografia de grup de rigor, i cap avall que ve baixada, tot esperant que el pessebre plagui als que per allí passin i, pel gener, el puguem retrobar indemne.Tant de bo.
