Serra d'or al Serrat de les Garrigoses
Aquest dimarts, per tancar l'any, vam quedar amb el Pep i el Toni per fer alguna cosa pel vessant sud de Montserrat, i vam triar la Serra d'or de les Garrigoses. El fet de veure-la al blog dels Escalatroncs, i no trobar cap altre piulada per la xarxa ens va fer pensar que podria tenir el seu interès. Encara més quan a la guia també la deixen bé.La bona descripció que fan de la via va fer que no tinguéssim cap problema per trobar el peu de via, tot i que fins que no vam arribar a l'espit de la primera reunió no en vam tenir la total seguretat!Cal agafar un caminoi que deixa el camí principal just després de les coves del Salnitre, un rastre que es va seguint bé, amb algunes fites, dues cordes fixes i unes escales. Arribats a la canal, tirem cap a l'esquerra a buscar un replà herbós situat a la vertical d'un esperó vermellós (el de més a la dreta), amb un diedre a l'esquerra que fa molt mala pinta.Del replà marxa rabent el Toni cap amunt, per una mena de grimpada per roca trencada i moltes mates, i arriba a la reunió sense massa dificultat. Només hi ha un espit, però es pot reforçar molt bé.El segon llarg consisteix en anar a la dreta i ficar-se dins del diedre-xemeneia, amb un primer desplom protegit per un clau. Després tot allò que semblava horrorós, es converteix en una meravella d'escalada interior, ara diedre, ara xemeneia, on hi trobem algunes peces però sempre ben protegible. I amb una roca més que potable (a sobre, el Pep sortint-ne).Aquí també hi trobem un únic espit, però es pot protegir perfectament. El tercer llarg, és una bona rampa de roca excel·lent que, de tant en tant, permet de posar algun friend.Una caminada per l'ample feixa (anat primer a la dreta i després a l'esquerra el camí és més còmode) ens permet d'arribar al tram que, segons la guia de Montserrat sud, val més la pena.Comença molt vertical (a sobre) i amb molt poques assegurances, però una fissura ajuda a sentir-se més protegit. Això si, quan comença a tombar, després de la darrera xapa toca llarga excursió fins la reunió. Aquí està prohibit caure!! Sort que la roca és excepcional, sobretot a la part final.Després tenim el pas clau, un tram de V+ fins un espit amagat que no es veu fins que t'hi poses. La roca és molt bona i dóna molta confiança per fer el pas, després la dificultat ja afluixa. Un cop xapat el segon espit del llarg (i últim!), contràriament al que recomanen els Escalatroncs, jo vaig preferir pujar de dret com si fos una xemeneia, i es puja realment bé.La sortida del llarg, en canvi, és trencada i dolenta i cal tenir molta fe per passar....Per arribar fins el cim, ja només queda una rampa per on podem pujar perfectament amb les vambes.La via arriba directament al cim del Serrat, així que una foto de cim no podia faltar!!Després, vam voler anar a buscar el camí de les Bateries i fer una mica més d'excursió, però la curiositat va ser més forta i al final vam preferir seguir una traça desconeguda que baixava a buscar una canal. Una baixada que va resultar ser la canal del Xacó, distreta i plena de rappels cabronets i esbarzers, que ens va deixar damunt mateix de la carretera de les Coves.Podríem dir que va ser una escalada de "nassos", fent honor al 31, i molt recomanable!!
