Roca dels arcs via tierra de nadie
ROCA DELS ARCS, VIA TIERRA DE NADIE.8/01/15 CAPRICIS DEL TEMPS, tenim un fort anticicló fa dies que es el causant de lo que es diu inversió tèrmica, lo que vol dir que en les fondalades de les valls amb l’entranyable boira d’aquestes contrades ens fotem de fred com si estiguéssim en un frigorífic. Solució pujar a Vilanova de Meià que segur que tindrem solet i unes temperatures mes agradables.Arriben al pàrquing de la carretera i no veiem cap vehicle estacionat, vol dir que tindrem tota la roca per nosaltres’’, fem el camí d’aproximació amb un dia radiant sol i boira a baix, i gustament a poc metres d’arribar a la paret veiem una parella a peu de via, de on han sortit aquestos i pregunto?? quina via feu i como no la Tierra de Nadie contesta una noia.Quina casualitat, No sabem que fer en aquell moment, però la Noia en qüestió no es qualsevol es la Núria Picas i ens diu que si volem fer la via ells aniran rapits cap problema. M’entres tan el seu company s’enfila amb corda del deu, el primer llarg no xapa cap segur per que no hi ha, han tret totes les xapes, alguna restricció en aquesta zona de la paret???? el noi continua trepant empalma el segon llarg, ha partir d’aquet sembla que estan totes les xapes i ja es veu que aniran rapits.Nosaltres a bais amb cara de gallines degollades pensant en alguna alternativa rapida....., per que fer un llarg a pelo, no ens fa gaire gracia gens, encara que no te maça dificultat aquet, tampoc tenim material flotant per ficar i l’hòstia pot ser greu 20 o 25 metres. la Núria se ofereix ha passar-nos una corda per la primera role OK, I mes contents que un gall d’indi enfilem la via darrera d’ells, en la reunió del primer llarg ja els varem perdre de vista anaven com un coetLa escalada no la comentaré, no mes diré que en la xarxa segur que trobareu informació mes aprofitable de les característiques de la via, lo d’avui a set un vall de llàgrimes, fins i tot en el primer pas del segon llarg hem estat a punt de baixar-nos.Ratifico un comentari del Gall Pep en la Tridagons, el qual diu mes o menys que quant passa un tems i ja tens una certa edat tornem a fer les vies a vista.......o casi.Os deixo unes quantes fotos de la via, lo mes important es sortir per dalt amb bona companyia consolació de galls no tant vells però molt eixerits.la Ressenyala Nuriaefecte inversio termicafoto cimloxist
