Un tomb per la Serra de l'Aubenç
A principis de Març vam fer una incursió a la Serra de l'Aubenç, una serra prepirinenca amb unes cingleres que cauen a plom i vertiginosament cap al Segre, però no cal escalar per poder pujar a la seva grupa, des del nord o ponent es deixa fer, això si, cal suar.Vam sortir del petit llogarret de Les Masies de Nargó, seguint un corriol tot pujant però encara de manera moderada vam arribar a la Collada del Roure, i tot seguit ens vam topar amb un Mas abandonat anomenat Vilar de l'Oliva.A partir d'aquest punt el corriol apareixia i desapareixia, però no hi havia pèrdua, consistia a seguir amunt, ben aprop de l' estimball que queia centenars de metres a la nostra esquerra, tot superant algun punt més rost (Grauet de Cerdanyola) que ens va fer suar de valent, i anar en direcció a la mole que teníem davant, el Tossal del Fai (1566 m.).Unes vistes impressionants ens esperaven, estimballs a banda i banda, el Pirineu ben nevat al fons i una gespeta que convidava a apalancar-se una estona, però encara teníem teca per fer, o sigui que va fer quatre fotos i vam seguir el nostre caminar, primer per una pista però de seguida vam tombar per un corriol (on ens vam trobar un arbre monumental) que ens menava pel fil del precipici cap al nostre objectiu final, just a la base del cim trobàvem de nou la pista que pujava fins al mateix cim del Coscollet (1610 m.) amb una vista panoràmica que el dia que ens va fer encara accentuava més. A dalt ens vam trobar tota una colla d'excursionistes amb els quals vam xerrar una miqueta, ens vam fer la foto de cim encaramats al immens pilar geodèsic i vam dinar tot xerrant de viatges, projectes i altres coses que en aquest ambient muntanyenc surten soles.També vam deixar constància, a la bústia del cim, de la nostra presència en aquell bonic dia de Març, de quatre trempats gaudint de les bondats d'aquell tros de terra, i promocionant el nom del nostre clan.Ja només quedava baixar per corriol i pista, tot completant la circular, a vegades per alguna obaga trobàvem restes de neu que feien les delícies del personal, i amb calma però sense pausa i amb un bon solet escalfant-nos vam arribar de nou a Les Masies de Nargó.I tampoc van faltar les patates, croquetes i birretes, en un dia tan ben parit no podien faltar :-DEn definitiva, un dia rodó, ben bonic, amb inmillorable companyia, tot descobrint una serra, uns paisatges, recorrent uns 18 km. i posant en forma les cames amb un desnivell de prop 1200 m., això si que es aprofitar el dia :-)Reportatge FotogràficTrackSaluT i Muntanya!!!
