Via ESPERÓ DEL VENT a la Proa. Montserrat Sud
Diumenge 10 de maig de 2014Després de la pallissa de quilòmetres fets i desfets i per venir dels Mallos de Peña Rueba en quedava el diumenge penjat... però la providència va fer que en Ricard es quedes penjat d'escalar el diumenge i en uns quants "guasaps" , vàrem quedar d'acord i li proposo de fer l'Esperó del Vent, dons la vaig tenir que abandonar per motius que no venen al cas. Ell em diu que no coneix la zona i que no ha estat mai i cap enllà que marxem.Sortim gaire be al final del poble del Bruc en direcció a la masia del Castell, passem la riera i seguim pista fins un indicador que diu Can Salses seguim la pista que fa un bon revolt fins arribar a la llera d'un torrent ample i sec i deixem el vehicle. Comencem a caminar pel mig del torrent ple de còdols fins que el camí es va estrenyent. Seguim caminant, mes o menys planer fins una petita basa d'aigua i prenem el camí de l'esquerra on trobem marques vermelles. anirem pujant fins una gran explanada on ja veurem la Tonsura, el Serrat del Cabrit, el Cabrit i la altiva aresta que volem escalar. Un com als peus de la Tonsura que es la roca que hi ha a sota de la Proa, seguirem per l'esquerra per dintre d'un bosc fins una canal on veurem una corda fixe. això es la canal Nubiola. Esta equipada amb escalons de ferro i en algun tram amb cordes i tot això ens durà a peu de via de la Proa.1er llarg: IV, V, V+/A0e, V+ i V, 12 espits en 40 metresL'inici del primer llarg el fem tocant a la canal de la dreta on hi ha una placa que indica la via i pugem amb dificultat amb una roca no gaire bona. Tot això molt vertical fins arribar a una fissura horitzontal. La flanquegem per l'esquerra amb els espits molt a prop per continuar a la dreta amb uns còdols magnífics i encara més vertical. Seguim recte a munt, ara amb menys dificultat però sense baixar la guàrdia i als quaranta metres fem reunió penjats d'uns quants espits amb anelles... tot molt rovellat. Llarg magnífic.2on llarg: IV+, IV i III, 6 espits en uns 45 metresEncetem el segon llarg pel mig de la reunió, en vertical i amb molt bona presa i així anem fent amb un rocam d'escàndol, finet però molt agradable d'escalar i amb un entorn ben aeri. Arribem a un petit ressalt i quan el superem ja decau la dificultat i de seguit arribem a la reunió a sota d'un altre ressalt que ens permetrà arribar al cim de la Proa. Llarg també magnífic encara que més fàcil.Sols es quedarà superar aquest petit ressalt per arribar al cim i coronar l'esvelta aresta de la Proa. això ho podem fer descordats, si volem. Les vistes de l'entorn son magnífiques, l'agulla del Senglar, la Roca Roja i la esplèndida Agulla de l'Arítjol.Per baixar d'aquí tenim vàries opcions però com fem una "matinal" decidim baixar per la mateixa via i amb dos ràpels de 40 metres serem un altre cop a peu de via.Com a comentari, dir que aquesta via oberta a l'any 90 trepitja l'Aresta Brucs per la part de dalt, oberta per l'Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán cinc anys abans, on la via gaire be, resta desequipada.Be companys, ja m'he tret l'espineta d'aquesta via i realment se m'ha fet curta i ara toca tornar a casa, però abans, amb el Ricard anem a fer unes servesses i explicar-nos un munt de "batalletes" i mireu que en tenim per explicar... o sempre expliquem les mateixes?, el cas es que ja tinc un altre via nova per la cole. Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan PruneraA l'esquerra, la Proa i a sota la TonsuraEl difícil primer llargLa part final del primer llargEs veu tot molt vertical...El segon llargVistes des de el cim de la ProaSe'n se el company Ricard no hauria estat possible aquesta escalada
