Sant Martí del Canigó, pilier de Sant Martí
A Marialles hi volíem fer un parell de vies, però la segona estava mullada, així que decidim començar a tornar i parar sota Sant Martí del Canigó per provar l'esperó. El dia es mantenia núvol, però el lloc ens va agradar molt: una gran zona d'escola d'escalada en un indret idíl·lic, i entremig la via del pilier que tira cap amunt. Tot a menys de 10 minuts del cotxe.L'esperó és una via poc complicada i molt assegurada, així que aprofitem les vies d'escola per fer un primer llarg una mica més complicat i adreçar l'inici de la via. Això si, vam ser incapaços de saber per quina via vam fer la drecera, només que estava al voltant del V+!!Després d'un bon començament (a sobre, l'arribada a la primera reunió), la via va agafant ressalts, sobretot. La roca és un gneiss compacte i l'equipament un pèl exagerat, així que ens dediquem a gaudir de l'escalada sense haver de patir gaire.La via està molt neta de vegetació, però l'entorn no, i algunes reunions es fan en roures o en castanyers, sobretot en els trams més senzills.A la part superior torna a adreçar-se una mica, i els dos darrers llargs ja són més interessants i divertits. El darrer, una esmolada aresta situada a l'alçada del monestir, ens permet d'arribar al bosc i a les fites que marquen el camí de baixada. Un camí dret i humit, però que ens torna ràpidament al peu de via.
