La CADE a la Roca 92
Aquesta és de ja fa dies, però és que el blog també ha fet vacances, i tot i que entre uns i altres hem anat escalant aquí i allà, el fet és que hem coincidit ben poc. Aquí us deixem la piada d'aquest viot marca de la casa que van repetir en Ricard i en Toni. 1er. llarg Ae/ 6a+ --- El començament de la via és prou evident, hi ha un tronc serrat que ens farà falta per començar a pujar, els primers metres en artificial i a partir del primer pitó en lliure resseguintla fisura per roca on s'ha d´anar buscant les preses més aprofitables. Totes les reunions són força cómodes i equipades amb parabolts amb argolla. 2on. llarg 6a+ ------ La superació de la fisura extraplomada és força dura, costa pujar peus fins una petita presa, una vegada superat això baixa el grau però empitjora la roca. 3er. llarg 6b(Ae) ---- Crec que és el llarg estrella de la via, una fisura vertical on també has d´anar posant cosetes per reforçar el llarg. Fins el burill sense plaqueta és deixa fer més o menys bé, però a partir d´aquí tot rellisca molt fins entrar dins de la xemeneia. 4art. 6a+ ---- Si l'anterior és l´estrella, aquest és la cirereta ,potser és el més dur psicologicament.anem cap a l´esquerra per la cresta a buscar altre fisura extraplomada amb passos molt durs al principi i roca no massa bona fins arribar a la estreta xemeneia. A partir d´aquí anem mig encastats ontot rellisca molt i no trobem cap presa mig bona, aquí els seguros no estan a tocar i és difícil posar res, així que poc a poc i amb bona lletra anem guanyant metres amb unes ganes tremendes de veure la R. El material que hem utilitzat més o menys, 20 cintes express, un joc d´aliens i altre de camelots fins al número 3 ( segurament el 4 també es posaria però crec que és prescindible ) bagues per llaçar savines, un tac de fusta sense cordill i una plaqueta recuperable . Una via guapa, on s'hi ha d'escalar amb ganes, i deixa un gran regust un cop acabada.Salut i fins a la pròxima!!!!!
