Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (11)
--Crec que ho hem d'explicar una mica amb més claredat, el pobre fa cara de no poder-nos seguir. El que hem fet és repartir-nos la feina entre els que encara som disponibles. Nosaltres ens encarreguem de distribuir els medicaments pels tractaments dels malats, també la Manuela, cop cap d'aquesta casa, l'únic territori lliure fora del règim militar que ens governa, s'ocupa de les comunicacions. La tieta i jo repartim els paquets per les cases. L'alcaldessa s'ocupa de tantes coses, que sóc incapaç d'enumerar-les totes.--M'ocupo de les meues obligacions sense més, i procuro coordinar una mica les coses tant com de guardar un cert ordre per quan tot passi, perquè no tinc cap dubte que això un dia passarà, el retorn a la normalitat no ens resulti un xoc tremend.--Però els militars van acabar amb els assalts? Van fer fora als assassins?--No, en aquestes estem, ara ja no n'arriben de nous, han pres posicions en els accessos a la vall, i com només n'hi ha un...--A molts els van enxampar amb el botí, mig colgats de neu.--Quin botí? Si encara es pensen que amaguem un tresor enterrat.--Sí, després dels primers assalts, poca cosa van arreplegar, encara que de mal sí que en van fer, a mi em van entrar a casa cercant vés a saber què, i no trobant-hi res, li van calar foc. Ara de moment visc aquí, al pis del costat, que és propietat de l'ajuntament.--Però hi ha saltejadors actualment al poble? --El Ventura intenta retornar el relat al camí principal.--Jo crec que la intenció inicial era d'efectuar un atac ràpid, com una ràtzia i marxar tot seguit amb el botí, però no existint tal botí, l'avarícia els traí.--Llavors, els hi era vital l'armer de la guàrdia municipal, els trets anaven que volaven, havien de proveir-se de municions.--Quan van vindre els militars gairebé les havien exhaurit, ara diuen que disparen postes de caça.--Jo crec que els trets que se senten són de les escopetes dels masos de l'altre costat de riba. --La Clara expressa la seua incredulitat. --Crec que de pistolers ja no n'hi ha, fa dies que van acabar amb el grup de la furgoneta groga.--Voltar per la Vall, amb una furgoneta groga, també s'ha de ser passerell.--Era un “groc” perfecte.--I tant!, com els altres, els dels grans carros, aquest són els que es van quedar tirats a les primeres marrades.--Els que van tenyir de roig la neu, poc després que els localitzés l'helicòpter de “salvament”.--El que hi ha ara són els mili cocos i vés a saber per quant de temps. --Lamentació de la senyora Elisa.--També diuen que fora al poble, hi ha un grup que s'ha fet fort. Que els assassins que queden s'han ajuntat i no hi ha manera d'acabar amb ells.--Sí, és correcte, són a les termes, poc més enllà del turó escapçat, sembla que estan ben perpetrats, el que està clar és que fins que no els detinguin o acabin amb tots, tindrem als militars envaint el poble. --Malgrat la seua destitució l'alcaldessa conserva les seues fonts.--Doncs no han demanat reforços, és més tots els que van anar a netejar la collada, no han tornat.--Això no sé si és bo o dolent.--Disculpeu, vaig una estona a la saleta, que els tinc abandonats.Robert Wyatt -"The United Estates of Amnesia"
