Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (27)
El relleu arriba al turó sis minuts tard. Són dos soldats acompanyats pel caporal de guàrdia. Sant i senya i contrasenya. Sense novetat. El caporal acompanya a la guàrdia sortint. Encongits aconsegueixen davallar pel dret pas del turó. Un cop baix sembla que tot hagi de ser més fàcil. Els dos homes perden l'orientació, el caporal els ha de conduir del bracet. L'ascensió fins a la caserna es torna interminable. Els soldats després de donar un parell de passades tenen la intenció d'asseure's per terra. El caporal els hi ofereix aliments calòrics, però els rebutgen al·legant que no tenen gana, sols necessiten descansar un poc, tot just uns minuts per recuperar-se. Quan per fi penetren a l'edifici de l'aquarterament ordena que els portin immediatament a la infermeria, però dintre la caserna també fa fred. El consistori va aprovar un pla d'obres de manteniment, que tot just es van iniciar per causa dels esdeveniments ja per tots coneguts. El fred cola pels bastiments rebufats, pels tancaments dels finestrons de la golfa que es van fer malbé fa temps. En temps ordinaris, la caserna és tancada les nits fredes d'hivern. Els pocs policies del poble, ara tots mors, se n'anaven a casa, i si feia falta algú de guàrdia, la feia a l'ajuntament, actualment ocupat pel comandament militar i els subordinats al seu servei.La tropa dorm sota les mantes, els que són de servei s'escalfen amb un petit radiador elèctric que han trobat al despatx del cap de guàrdia. Aquest el comparteix amb els soldats, la resta dorm a la mateixa cambra, al costat del calabós, ocupat per tres soldats arrestats; no fan presoners.Al cap d'unes hores la situació dels hipotèrmics empitjora. S'actua amb diligència: primer es demana una ambulància de campanya per evacua'ls, després es redueixen a tres hores els torns de vigilància. L'ambulància ja és de camí, ve de la capital provincial, a primera hora del matí serà aquí. El segon torn ha regressat del turó gelats sí, però el seu estat no és gens preocupant. Sembla que tot es vagi arreglant; segur que pensa el cap de la guàrdia. L'ambulància no arribarà mai, tot just encarar les primeres rampes del collat pel costat oposat, per on passa l'antiga via del tren, serà a metrallada pel l'autobús que l'esperarà en una pista accessòria. Veuran els seus fars apuntant ja des de ben amunt. La primera ràfega serà a ran d'asfalt, anirà pujant al radiador, al parabrisa i a l'espatlla del copilot i rebotant a l'occipital del xofer, amb la mala sort que el vehicle sense control faci una tombarella i rellisqui per la carretera fins quedar aturat travessat en ella, frenada per les acumulacions de neu del vorals, impedint el pas a l'embalum de l'autobús.Recobrant-se el silenci nocturn, els assaltants intentaran amb totes les seues forces treure l'ambulància del mig de la carretera, però no podran. Després ho faran amb l'ajuda de l'autobús. Poc a poc l'aniran retirant empenyen amb el morro sortit de la carrosseria. Semblarà que ho aconsegueixin, emperò en l'últim moment l'excés d'ànsia els trairà i la imperícia del conductor farà que perdi l'estabilitat i el contacte amb terra la roda dreta davantera, provocant que inevitablement el bus s'esllavissi pel talús fin descansar en un replà. No serà un accident greu, però sí suficient per a què el bus no pugui de cap manera retornar a l'asfalt.Un dels infermers trencarà novament el silenci, en recuperar el coneixement i veure's enganxat a la l'ambulància. Els supervivents del bus l'escoltaran xisclar esgarrifosament durant hores. Suportaran la nit i en arribar l'alba voldran sortir. El fred s'ho impedirà. Els xiscles d'auxili fa estona que no se senten. Esperaran tant que se'ls hi acabarà el combustible, tant que s'atordiran pel fred, no tant per a què el sol els escalfi, en una obaga on no toca el sol en els sis mesos d'hivern i primavera. Per fi, ja mig matí, quan decideixin fugir caminat carretera avall, es deixaran pelar per vehicle de reforç que va sortir per esbrinar el perquè l'ambulància no va arribar...
