Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (21)
El Romero ha tret un paquet de cigarrets d'importació i han començat a fumar un darrere l'altre. Cap dels dos és un gran fumador, entre canya, cigarret i ametlles salades van matant l'estona, isolats del que pugui succeir al carrer.Quan per fi s'ha fet l'hora amb el Ventura fen via fins al viceconsolat, tampoc recorda exactament del que havien xerrat durant més de dos hores. Va una mica content, per la cervesa, que el fa pixar cada quart d'hora, i per l'estada a can Romero, compartint mils de coses, amb un flux vertiginós: novel·les, cinema, futbol, botes de cuir, còctels, preferències masturbatòries, la llum a les muntanyes, tipus favorits de dones... no sé, el Romero és un paio amb el qual es pot parlar de tot. Content, perquè no trigarà a veure a la Manuela, és ja fosc i els pesats ja hauran marxat. Fa molt fred al carrer, el cel és ben ras, es prepara una bona gelada.L'alcaldessa li obre la porta del pis del viceconsolat. Es descalça i es posa unes sabatilles confeccionades pel sabater, li va fenomenal per asserenar-se uns minuts, i ficar-se a lloc, ha de reprimir l'excitació, sent a les dones parlant dels fets de la jornada. Ell ha romàs a l'interior d'una bombolla etílica, es veu que han caigut hòsties per tot arreu.La viceconsolessa davant d'una pantalla oberta, acaba d'informar dels successos al seu ministeri, que d'ençà que va passar tot allò del judici que no es va celebrar mai, no li foten punyeter cas. Fins i tot ja no rep informes sobre l'empresonament del detingut. El darrer que van saber és que el procés de la seua causa encara no s'havia iniciat. El petit país té un nombre de jutges limitat, i donada la seua localització, constantment se li obren nous processos d'urgència. El cas del pobre Ramiro és tant clar, que no li vindrà d'un retràs més. A més a més, els informes són del tot favorables, en absolut es tracta d'un pres problemàtic, i la seua salut des que va ingressar a la presó ha millorat en tots els aspectes. De seguida va ser traslladat amb els presos comuns, abandonant l'ala psiquiàtrica.Aprofitant l'avinentesa, obre comunicació amb diferents cases de la Vall. De moment tot està en ordre, els militars no han fet cap moviment, se suposa que esperaran l'endemà, els hi han fet molt mal, segurament efectuaran un atac ben aviat. Sempre és igual, són de sang calenta; ara que semblava que la situació s'havia temperat. Finalment connecta amb èxit amb can Badià, encetant un diàleg amb la jove de la casa. Allà dalt, el mas més alt de la Vall, tot és estable, encara és ple de neu, i comenta que aquesta nit fa pinta de què ho gelarà tot, la temperatura està enfonsant-se, feia anys que no veia cosa semblant. Tanca saludant al Ventura i que sobretot no tingui cap pressa per pujar, que tenen de tot i no els hi falta de res. Ni l'alcaldessa, ni la viceconsolessa l'han volgut amoïnar amb els successos del poble.Robert Wyatt - "Speechless"
