Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (14)
Esperant l'hora de sopar llegeix una novel·la curta de la biblioteca del viceconsolat. Una història força interessant i llunyana sobre tres germanes que l'abstret fins que la Manuela, que romania tancada al seu despatxet, ha començat a parar la taula de la cuina.--L'alcaldessa farà tard, millor que no l'esperem, hi ha dies que fins i tot sopa sola al seu pis, ho fa per no molestar, ella ja sap que acostumo a sopar tard. --El Ventura s'estranya pel toc de queda, però millor no preguntar.Engega la ràdio, i tot sopant escolta diferents emissores, la Vall s'ha esfumat enmig les notícies importants més populars de la jornada. Fa dies que no existeixen, contínuament succeeixen coses al món, com per avorrir a l'audiència amb rancis esdeveniments d'un cul de sac, les notícies velles se'n ensorren sota una muntanya de pols, als radiooients els fastigueja escoltar sempre el mateix, prefereixen solaçar-se creient que el que els va trasbalsar una setmana ençà, ja s'ha arreglat o si més no ja ha prescrit. Sopen el que ha sobrat del dinar, es disculpa ella. Però la sopa és prou bona i el pollastre suculent. Per postres li ofereix formatge. Ah!, els de la Vall mai han aconseguit els nivells de les formatgeres d'Escalabornava.La Manuela està fatigada, just té uns moments per compartir sobretaula amb una infusió abans d'anar aclucar l'ull. Serveix les tasses a la sala menjador, conversen lentament mentre es refreda. Entre els silencis senten com l'alcaldessa puja les escales i obre la porta del pis del costat. Ella no vol parlar de res en concret, ell es deixa portar per la somnolenta desídia d'ella.Robert Wyatt - "Gharbadzegi"
