A la France nous sommes demassié
Rogaine d’Aubrac
25 km. 7-26-02 18-16 x km. 810 metres de desnivell positiu,
186 punts, 28 fites 30è
de 52 classificats
Vam sortir el divendres després de dinar per dormir a prop del centre de
competició. Quan ja ens apropàvem al nostre destí ens va caure una bona
tempesta a sobre però arribem a la nostra destinació sense pluja. Ara bé, feia
un fred ben viu.
L’endemà quan arribem al centre de competició, una estació d’esquí a poc
més de 1000 metres d’alçada, aquest és el panorama que ens trobem.
Al llarg de la nit havia nevat i fa molt de fred. Es clau decidir que ens
posem per fer la Rogaine.
El mapa a escala 1/15000 és un DINA-3 per davant i darrera. Ben aviat
decidim que només farem servir una de les dues cares i ens marquem com
arribàrem i també la primera part de la cursa. Deixem la part intermitja de la
cursa per decidir en funció de com anem i el temps que ens resti, ja que hi ha
una zona interessant amb una bona quantitat de fites que ens permet fer-ho
així.
Sortim i està nevant amb força. Tinc problemes amb la caputxa i el vent. Ens
hem d’aturar a posar-la bé. Ha estat laboriós, però hem resolt el problema. La
veritat és que la temptació de deixar-ho estar és gran, però no hem fet aquest
viatge per plegar abans de començar. La que està caient és important i fa molt
de fred.
El nostre primer objectiu és pentinar totes les fites de la zona Sud-Est
del mapa girant en sentit contrari a les agulles del rellotge. Anem pinçant les
fites previstes una rere l’altra sense entrebancs, tret de la neu que segueix
caient amb més o menys força segons els moments.
El desnivell de moment és suau i podem transitar pel mig d’un bosc molt
net. La neu és emprenyadora, però el que ens preocupa és el fred. Els guants ens
gotegen aigua. Renunciem a anar fins a la 80 que és un cul-de-sac que ens
suposaria força desnivell.
Portem a prop de 2 hores i la 97 se’ns resisteix. El Joan tremola i té molt
de fred. Interpretem que està en un límit de vegetació. En el segon intent ens
topem amb un estanyol i ens entren tots els dubtes. On és aquest estanyol? Al
mapa no està dibuixat. Tornem a un encreuament de pistes que és una bona
referència i a la que ja hem estat. Confirmem la nostra posició. Aleshores què
coi és aquest estanyol?
Finalment se’ns encén la llum i en traiem l’entrellat. El color que
nosaltres interpretàvem com a verd 1, és blau d’aiguamolls barrejat amb el groc
de zona oberta. Ara ho entenem i anem de dret a la fita. Hem estat ben a prop
un parell de vegades, però no ens hem apropat el suficient a l’estanyol per
veure-la.
Seguim endavant, i per sort deixa de nevar i de ploure. Tenim una fita al
costat d’un gran arbre al mig d’un bosc encantat. Em trec els guants, els
escorro i decideixo guardar-los. Ja no fa tant de fred i sempre serà millor
portar les mans seques que dins dels guants completament molls.
Tenim 4 fites que sumen força punts a la punta Est del mapa, però estan a
l’altra banda d’un torrent del que escoltem el brogit de la força amb la que baixa
l’aigua. Per travessar-lo amb seguretat ens cal anar molt lluny. En definitiva
massa volta i massa desnivell. Abandonem la idea i seguim endavant amb la resta
del pla previst.
Remuntem tot el que abans havíem baixat, per pista i també bosc a través
fins la següent fita. Ens hem recuperat del fred i gaudim de l’orientació. Les
zones blanques per la neu ens ajuden a identificar les clarianes marcades al
mapa des de lluny. Progressem per camins i corriols i a través del bosc,
localitzant fites i sumant punts. Anem molt sols. Per ser una rogaine en un
terreny tan espectacular trobem que hi ha poca participació. No arribem al
centenar d’equips.
El relleu és suau i no hi ha forts desnivells. La nostra planificació
inicial s’acabava a la fita 37. Portem gairebé 4 hores i mitja. Per tant estem
més enllà de la meitat de la Rogaine. Ens aturem una mica i replantegem el que
ens resta de cursa i ens tornem a posar en marxa fent un...
