Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (13)
La visita conclou a la vegada que els paquets s'enllesteixen. Llavors la Clara se l'endú, la resta de persones encara romandran al pis del viceconsolat una bona estona. Alguns debatran inútilment fins que la senyora viceconsolessa els foti fora amb bones paraules. Després l'alcaldessa acompanyarà fins casa a la senyora Elisa, passant de tornada per un dels dos magatzems d'abastiment, perquè l'encarregat l'informi del seu estat actual. Li comunicarà d'alguns endarreriments que hauran de solucionar si no volen que hi hagi mancances d'algun producte fonamental, més que res llet i sal. Ella veu més complicat la sal que no pas la llet. Les salines són passades les termes, dubte que es pugui reobrir la pista que hi porta, és el darrer reducte dels bandits. L'encarregat li comenta si té prou sal a casa. Primer pensa que ja no té casa i després li contesta que amb el que tingui farà. Mentrestant la Clara i el Ventura compleixen el seu recorregut particular, repartint els paquets per les cases dels malats.La Clara és una noia acostumada a xerrar, el Ventura per la seua condició de viatger solitari, no hi està tan avesat, tampoc ho ha trobat mai a faltar, en canvi ha estat ell que ha iniciat i ha mantingut l'interès de la conversa, poc fluida d'inici, en canvi desencadenada ara, quan tot just els hi resta tres cases per visitar.--El que no acabo d'entendre és si esteu o no, agraïts als militars.--Home una cosa és que estiguem agraïts de tot el que han fet, de l'ajuda que ens han prestat i altra que ens hagin desposseït sine die dels nostres drets, una cosa no treu l'altra. Ells no fan res perquè sí. Sincerament, cap de nosaltres li veu un fi a la situació, fins i tot crec que els convé que es mantingui un grupuscle actiu, sinó perquè coi no els ataquen d'una vegada, si són quatre arreplegats tancats a les termes.--I la família que manté les termes, també és allí?--No, ells es van poder escapolir, el pare es troba a l'hospital amb una ferida de bala, la dona el cuida i la canalla és acollida a casa dels parents. Es veu que els van retenir unes hores, però no hi ha qui conegui millor les termes que ells, i amb tant de túnels... la primera nit ja van fugir, la ferida del pare va ser a manera de salutació, per cohibir-los i mantenir-los a ratlla.--I pels carrers del poble, ja no n'hi ha hagut més d'enfrontaments?--No, penso que ja fa més de tres setmanes. Poc abans de la gran nevada van fugir els dels carros grans, els que el van enxampar a les marrades, i els de les termes són la resta, tenen els cotxes a les termes, però el que no tenen és suficient combustible per passar la collada.--Llavors l'assumpte del combustible els hi és prioritari per fugir.--Per això les reunions del viceconsolat, si no els tinguéssim vigilats el gasolinero i els seus, vés a saber el que farien, ells diuen que els hi van entrar a casa i els hi van rebentar la caixa forta, però l'alcaldessa sap que el que podria haver a la caixa és una part molt minsa de la seua fortuna, ells treballen amb els bancs de la capital estatal.--I els de les termes tenen un bon botí, allí amb ells?--Alguna cosa deuen tenir, el que han robat de les cases, del banc, l'alcaldia, la ferreteria, i els negocis, s'ho van emportar amb un primer viatge.--Amb la furgoneta groga?--No, els de la furgoneta groga van caure a la carretera, aquí a prop, a un parell de quilòmetres, els van pescar també de retirada, però amb poc de doblers, aquest serien teòricament els companys, dels que ara són a les termes, se suposa que la seua missió era la d'anar a buscar carburant i regressar. Els que es van endur els quartos van ser els primers, a aquests encara no els han agafat, ara, res comparat amb els dos robatoris primigenis. --Entre casa i casa la conversa no surt dels paràmetres conjunturals. En concloure la Clara s'acomiada gentilment del Ventura, que se'n va fins al viceconsolat per passar-hi la nit.John Cale - "Darling I Need You"
