De Sant Martí de Riells a les cascades (535 m.)
Dissabte 13 de febrer de 2016Hora de sortida: Dos quarts de nou del matí.Ubicació: Comarca de la Selva.Temps aproximat: 3 h. 30 m. (6 km.)Desnivell: 350 m.Dificultat: Fàcil.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Sant Celoni. Seguirem per l’autopista i sortirem per la sortida 11 – Sant Celoni / Montseny. Seguirem per la C-35 fins a La Battlloria on agafarem la GI-552 i passarem per Breda.Des de Breda, anirem fins a l’ermita de Sant Martí de Riells, per la carretera GIV-5521, on començarem a caminar.Itinerari: Sant Martí de Riells. Abadia de Sant Martí de Riells és el nom amb que és coneix aquesta senzilla ermita, que, tot i ser austera i de petites dimensions, s’ha batejat popularment amb el nom d’abadia gràcies a mossèn Pere Ribot, que la va regentar durant anys, des que hi va arribar el 1941 fins a la seva mort el 1997. Pere Casaldàliga, Vicenç Ferrer, la mare Teresa de Calcuta, Carles Riba, Marià Manent, Salvador Espriu, Pau Casals o l’abat Escarré de Montserrat són alguns dels personatges il·lustres que van visitar l’indret. Precisament l’abat Escarré, bon amic i col·laborador de mossèn Ribot, va ser qui s’adreçava al mossèn com a “abat dels abats”, per això l’ermita s’anomenà abadia. Aquí Pere Ribot hi va fer les seves famoses misses en català durant la postguerra, quan estaven prohibides, a més de diverses trobades de literats, jornades de resistència antifranquista, Jocs Florals o concerts de música tradicional catalana. D’aquell temps es recorda la frase de mossèn Pere: “Poden arranar, però no desarrelar”. L’església data del segle XI i en destaca, a banda de la senzillesa, el portal amb arquivolta i els capitells, decorats amb motius florals.Cementiri de Riells. A la plaça on hi ha l’ermita, a mà dreta, s’hi pot veure un pedró amb un vers de Pere Ribot: “Entre terra i cel he enfondit la rel en l’eternitat i prenc humitat, sense aris ni mur a la vida breu soc arbre de déu i silenci pur”. Precisament, a l’esquerra de l’ermita hi ha el cementiri on, com diu el poema, està enterrat l’escriptor, d’una manera senzilla, com ell va voler, a terra i al costat d’un arbre.El camí de les Cascades. Pere Ribot apreciava la pau i la tranquil·litat de Riells de Montseny i li agradava passejar per tot el terme. Un dels camins que freqüentava era el que anomenava el camí de les Cascades, que surt de davant mateix de l’església (pista forestal amb un indicador de GR que marca el camí vers el Canigó). Transcorre per la vall formada entre el turó de Morou (veure sortida que hi vàrem fer al maig del 2009: http://maifemcim.blogspot.com.es/2009/05/lempedrat-de-morou-parc-natural-del.html), el pla de Fogueres i el puig del castell de Montsoriu. El sender segueix fins a trobar la riera. A partir d’aquest punt, i guiats per la bellesa del paisatge, és fàcil entendre la dita de mossèn Pere: “L’home troba Déu en el paisatge”.La riera de Riells. Cal creuar la riera pel pont de fusta que veurem per un camí que baixa a l'esquerra de la pista i seguirem el camí, que passa al costat d’un grapat de castanyers, sempre resseguint el curs de la riera. L’aigua i la vegetació, frondosa, que s’ha conservat intacta amb el pas del anys, acompanyen el pas i atorguen a l’espai un aire misteriós. La ruta continua pel camí de la riera, passant per darrere dels castanyers, entre els que destaca un, més gran i situat al costat d’una gran roca de forma rectangular, fins arribar a un indret anomenat Dues Rieres. El camí es fa més estret, però sempre va seguint la riera.El Gorg Negre o de la Goja. De seguida s’arriba a un gorg, conegut amb el nom de Gorg Negre o de la Goja, del qual es diu que no es coneix la fondària. Aquesta escena apareix en la llegenda popular de les dones d’aigua de can Perarnau, una masia propera a aquest punt. Diuen que l’hereu d’aquesta masia, en Sebastià, passejava a la vora del gorg quan va veure...
