Coll de Pins, l'avantsala de Cardó
Un altre de la llista dels 100 Cims es troba a l'extrem nord de la serra de Cardó, quan aquesta perd ja el seu nom baixant cap a Rasquera. La inclusió del Coll de Pins en la selecció de cims de la FEEC no tindria gaire sentit si no fos per la seva condició de punt estratègic durant la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil, ja que encara s'hi conserva les restes d'un refugi del que va ser l'Observatori de Lister, nom amb el qual se'l coneix popularment.La pujada des de Rasquera és un passeig que amb prou feines arriba a una hora de pujada, així que vaig voler allargar-la seguint la carena fins al Portell de Cosp, però en no trobar el camí que m'havia de conduir al cim de les Picossies, vaig haver de rodejar-lo pel seu vessant oriental fins trobar el barranc de Cosp, tornant a Rasquera pel Coll de Monredons i l'antic Camí dels FraresTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliar Track a WikilocPerfil i més dadesCliqueu sobre les fotos per a ampliar-lesComenço doncs a Rasquera (170 m.), capital dels pastissets, de l'oli de full de salze i de la cabra blanca, a primera hora del matí, seguint el vial que puja a l'ermita de Sant DomingoRàpidament ja començo a agafar vistes sobre la població i la vall de l'EbreAbans de l'ermita hi ha una esplanada amb la figura d'un Sagrat CorI poc després, l'ermita de Sant Domènec de Guzmán (249 m.), del s. XVIII, popularment coneguda com Sant DomingoLes vistes van en augment: la cubeta de Móra a l'esquerra, el Montsant al darrere, i el Pla del Burgar a la dreta, tancat per les muntanyes de TivissaNo trigo gaire en deixar l'ermita, seguint amunt per la carenaDe mica en mica va apareixent a l'esquerra el Pla del Burgar o dels BurgansA les planes dels Burgans, durant la campanya de l'Ebre, s'hi allotjaren els gairebé 40.000 soldats que formaven el Vè Cos de l'exèrcit republicà; en concret, les Divisions 11, 46 i la 45 Divisió Internacional, integrada per les Brigades Internacionals Marsellesa i Garibaldi. Per proporcionar-los els serveis necessaris es creà una xarxa d'infraestructures aprofitant els masos i les edificacions agrícoles existents. Fins i tot el Balneari de Cardó va emprar-se com a hospital de les Brigades Internacionals. Només en el terme de Rasquera s'habilitaren tres hospitals, un polvorí, un espai de transmissions, una estafeta de correus, tallers mecànics, magatzems de roba i provisions, a més de diverses cuines i presons. Els rasquerans van ser evacuats i la població va conviure amb les tropes disseminades per les finques, la qual cosa va deixar Rasquera totalment deserta(panell informatiu al puig de la Talaia)I és que la ubicació d'aquestes posicions estava ben buscada: des d'aquesta serra es domina bona part del terreny on es va desenvolupar la Batalla de l'Ebre. Els escenaris principals, a les serres de Pàndols i Cavalls, queden una mica amagats darrere la Talaia de Gaspar; el riu baixa pel migAquí dalt hi ha una altra Talaia, tot i que no apareix com a cim a l'ICC. Des d'aquesta, vistes sobre Rasquera i bona part de la Ribera d'Ebre, amb el Montsant de fons i la Picossa a l'esquerraEls Ports van apareixent al davant, enllà de l'Ebre; més a prop, la Tossa i el Coll de Llevant, i a l'esquerra la Punta de l'AgullaMentrestant el meu camí segueix amunt entre els boscos de pins, i ja s'albira ben proper la primera cota del dia, amagada a la dreta per un petit piEl Coll de Cante o Tossalet del Càntir (445 m.), segons un mapa o un altreEl següent cim és ben a propDurant la pujada, una ullada cap al Cante o Càntir o com es digui......i en deu minutets, el Coll de Pins (495 m.), en una horeta des de RasqueraDes d'aquí sí que es domina àmpliament tota la zona, especialment del Pla del Burgar, amb la Roca de la Penauba al davant, les muntanyes de Tivissa al darrere i encara més lluny la Serra de la MarEnfront, la Serra de Cardó: la Punta de les Ortigues a l'esquerra, al mig s'intueix la fondalada on es troba el Portell de Cosp, i les Picossies a l'altre costat. El camí seguirà cap a la Punta de...
