Mallorca , mallorquins i molta roca
Entre finals d’abril i principis de maig vam fer una interessant escapada a Mallorca. I en va resultar un viatge en que hem fet molta escalada esportiva i bé un parell de vies llargues. En 3 setmanes, ens vam inflar de fer esportiva, si “inflar” literalment, a la illa hi ha un munt de coves , “xorreres” i desploms dels que en resulta una escalada “super-mega -fisica”, de les que t’infla vaja. I tot els sectors on vam escalar ens van semblar immillorables. La situació de l’escalada mallorquina és molt pecualir i delicada. La majoria de parets es troben en propietats privades. Els escaladors i aperturistes locals han fet molta i una molt bona feina negociant i gestionant l’accés a la parets amb els propietaris. Per tant alguns dels sector és coneixen pel boca a boca, i com ells diuen no són secretivos , si els demanes estan encantas d’ensenyar-te sector i vies , però no hi ha ressenyes. Com sempre ens deien “no topo no closed” i ténen tota la raó . Per tant és molt important respectar la manera de funcionar en els sector mallorquins, encara que no hi estiguem acostumants. Si cal pagar es paga, si no es poden dur gossos per què espanten al bestiar no portar-ne, no deixar brutícia i ser discrets. Educació i sentit comú (dues coses que a vegades escassegen…) Només tenim paraules d’agraïment al Paco , al Palanca i als seus col·legues que ens vam portar a alguns dels millors sectors de la illa . Són uns cracks, uns fanàtics i molt bona gent. El Paco en el que ell deia un dels millors moments de l'escalda: la birreta i l'estona de bar I en aquest post deixaré les vies llargues que vam fer i alguns sector d’esportiva que surten a la guia d’escalada. Guia a on surten els sector més clàssics de la Illa. Està bastant bé. Actualització d'aquest mateix any 2016Amb aquesta guia vam anar a escalar: Cap des Ruc un petit sector a l’ombra i airejat , a la part sud de la Serra de Tramuntana. Interessants vies entre 6c i algun 8a, totes les que vam fer ens van semblar molt bones . Cala Lamp és un altre sectoret curiós, es troba arran de mar. I tot i que degut a les condicions humides el tacte pot ser horrible , hi ha vies bones i el lloc és brutal. Làstima que per arribar al pàrquing es travessa unes urbanitzacions de cases i xalets amb molt poc encant. S’Alaró, un gran clàsic, vies de setè grau i de “xorrera" , espectacular, ombra al matí. I quan vam acabar ens vam regalar un bon àpat a l restaurant "Es Verger", d’quests llocs de menjar típic ,cuina mallorquina, ecònomic, autèntic però a petar de turistes. Està bé fer-hi una paradeta i tastar el seu arrós brut o cargols...Recuperant forces a Es Verger Fraguel és un altre gran clàssic sector , una antiga escola amb molt bones vies, algunes sobades però cal coneixe’l . Una muralla de calcari taronja farcida de regletes, forats i algunes xorreres. Pel que fa l’accés , a l’inici de la pista hi ha un porta on a vegades hi ha un vigiliant, o hi havia hagut i s’havia de pagar. Ara sembla ser que no hi és, al menys quan hi vam pujar nosaltres no hi havia ningú. I un altres sector que també surt a la guia i està força bé , Puig de Garrafa. Molt a la vora d’Andratx, s’aixeca aquesta muralla amb un bon repertori de vies i graus. Ombra al matí. La Serra de Tramuntana té una gran “ferida” el Torrent de Pareis , en el cor d’aquest barranc s’hi amaga la paret de l’Entreforc, i en ella la via “Rectal” quina joia! Es tracta d’una via de dificultat baixa però compromís considerable, terreny d’aventura, roca acceptable, autoprotecció i navegar per seguir les debilitats de la roca. Pel qui...
