Cresta de Montnou IV, Solsonès
Tornem a aquesta comarca on cada cop descobreixes fantàstics racons nous.Així que cap a Solsona i com no a sopar a cal Pixarada XicPerò abans fem un màster en sistemes de seguretat en finques, com es pot observar al vídeo.Ens retrobem amb la mMercè i el Josep Maria uns bons amics assidus al local i que sempre es preocupen per nosaltres i ens fan passar una molt bona estona.Un altre bivac en un lloc indeterminat. El col·lega és la princesa del pèsol? A l'endemà, pugem cap al Coll de Jou i fem un esmorzar ala Coma, prop de Sant Llorenç de Morunys Per arribar al lloc on deixarem el cotxe cal anar des del Coll de Jou en direcció a Odèn després d'uns 8 o 9 km veurem una font a la dreta de la carretera, la font del Vermell. Uns 50m més endavant surt una pista que va ascendint fins que arribem a una masia a mà esquerra. La pista no és meravellosa, però anant amb compte és pot pujar amb un turisme que no sigui molt baix.Des de la masia seguim uns 50m la pista i a la dreta veiem una pista en desús que s'endinsa en el bosc, al cap d'us 15 minuts arribarem a un coll i un prat. Seguint per un senderó a mà esquerra trobarem un altre sender a mà esquerra que s'enfila fins arribar a una pedrera. Llavors cal localitzar l'entrada de la via, com a referència és la primera canal que trenca la muralla nordAquí veiem l'espit que marca l'inici de la canal. Aquesta permet anar-se'n assegurant i posant alguna peça.IV (25m)La primera reunió es fa al collet, ja en plena cresta Després es puja per uns esperons tombats on cal vigilar algun bloc sospitós màxim IV- 40mAl tercer llarg ja fem una progressió per una cresta esmolada i amb molt d'ambient i descendim uns metres fins arribar a un altre collet on trobem la reunió IV- 40m Finalment un últim llarg de II ens diposita al cim 40m La sensació de solitud és molt intensa en aquest racó i val la pena pujar fins aquí i fruir d'uns horitzons amplíssimsPer baixar es cerca un senderot per dessota el cim que va per un bosquet i en pocs metres veiem un gran arbre amb un cable i una robusta instal·lació de ràpel que ens diposita a la tartera. Ja només cal descendir i retrobar el senderó que ens porta al coll del prat.De material cal portar bagues llargues per llaçar arbres i arbustos i algun friend mitjà. Al collet vam trobar-nos una micològica sorpresa per paladejar algun rovellonet. M'encanten els colors de tardor, ja sé que sona molt cursi però m'encanten. Ocres, daurats, vermellencs de tot tipus, bronzes vells, un tresor per a la vista. La lluita del color contra la grisor de l'hivern, com reivindicant la futura primavera. I ja que em poso sentimental, sempre em posa nostàlgic i tendre aquest poema de Martí i PolAmb la tardor vindréMiquel Martí i PolAmb la tardor vindré per la vora del riu,pels camps ben plens de boirai amb galls que matinegen,quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penesens allibera del no-res un horitzó de pluja.Amb la tardor i amb els carrers desertsi el silenci a la nit i la certesade saber-me a recer, com una barca vellaen qualsevol port oblidat.L’estiu s’allargà molti tant de sol m’ha colrat en excés.Tinc les mans matusseres i enduridesde la pols dels caminsi els ulls cansats de combatre la llum.Amb la tardor vindré i ens partirem de nouel pa de quietud a la mateixa taula.Jo hauré envellit i ploraré sovinti essent de nit passejaré en silencipels carrers, pels jardins,per les cases antigues.I si em llegeix algun nen o algú amb ànima de nen un conte relacionat: En PlometesI tornem a la vida més prosaïca i vulgar, berenant uns cigrons per fer-nos passar el fred.
