Via Mariola Motors a la Pala Alta del Montroig
Dies enrera ens trobem al Montroig amb la Pilar, la Silvia, la Cristina, en Francesc, en David, i un servidor per anar a repetir alguna de les seves boníques vies i gaudir de la seva tranquilitat. El dia surt força cobert i amb una fresqueta que no convida gaire a escalar, però les ganes ens poden i amb la Cristina i en David decidim d'anar a la Mariola Motors, que tots tres teníem pendent. La resta de la colla decideixen anar a fer una volta caminant. Comencem per l'entrada original, neta d'equipament i sense perill d'embarcar-se ja que el recorregut és més que evident. A mig llarg trobem un ressaltet on cal mirar-s'ho una mica per on agafar-lo millor. Es deixa protegir bé. El segon llarg és molt bo. Li marquen una dificultat de 5è, però "al lloro!" que és exigent de collons, amb passos atlètics de posar-s'hi bé, i a protegir en gairebé tot el llarg. Segurament el llarg més guapo de la via. Hi trobem un parell de ponts de roca al capdamunt i fem reunió a una gran savina. Segueixen un parell de llargs de flanqueig més impresionants que difícils fins sortir dels sostres on trobem una R amb un parabolt i un espit. El primer llarg del flanqueig s'ha d'autoprotegir, i al segon hi trobem un parell de pitons i un parell de parabolts. Per a l'última tirada sortim recte amunt a buscar un diedret ben visible amb un espit que es veu abans d'entrar-hi, i no continuar cap a la dreta seguint els parabolts. Per entrar al diedre, tenim un pas força emprenyàt, i després per la placa de l'esquerra, molt disfrutona, amb un parell de parabolts i alguna savina per llaçar. Fem reunió en una savina ja al cim. Una via molt guapa i evident, on tot i l'amable dificultat que li marquen és prou exigent degut a l'escàs equipament que hi trobem, i amb algun tram d'apretar-hi lo seu. Hi hem passat amb un joc de tasconets, friends fins al Camalot de 3, bagues, i una desena de cintes exprés. Apa, salut i fins a la pròxima!
