El Cojo Mantecas, 6b+ (80 m), Pala Alta, Mont-Roig
Via salvatge en què trobareu: cap bolt (tret de les reunions), cap pitó, cap pont de roca i no és una escalada de fissures, precisament. Placa, forats, alguna clivella i a córrer. Entrem pel primer llarg de la "Temps de Neu" per estalviar-nos el bardissal de la canal d'entrada i escalfar un pèl. Haurem de rapelar una mica des de l'R1 per arribar-nos al que, suposem, és el peu de via. Comença Vic en un L1 difícil, obligat, on cal buscar bé les assegurances, però se'n troben. Es fa complicat esbrinar el traçat d'arribada a la lleixa de l'R1. Trobem un bolt que podria ser la role, però flipem en com continua l'L2. Seguim la lleixa més amunt fins a una role vella, de l'"Integral Mistinc", però tampoc ho és. Tirem enrere i començo aquest L2. No li veig color en sortir en lliure i anar assegurant (no sé pas on), així que reculo i ho deixo en mans de Vic. Ell decideix continuar, fent artifo els primers metres; intentant assegurar bé i resoldre una possible caiguda, fins que aconsegueix sortir en flanqueig en veure els bolts de la R2. L'L3 és bastant més humà, potser no tan complicat com l'L1 i es van trobant forats per entaforar tota l'artilleria. Poques repeticions, crec, que té la via; s'entén, ja que dista del concepte "trad" que tenim els mortals. Però com no, el millor ha estat la lliçó de control i mestratge que m'enduc de Vic, quan li comento -després de veure'l una bona estona trastejant a l'L2- que si vol ell, podem pirar. I em diu: "deixa'm jugar una estona més". I és que per a ell, això no és ni una competició, ni un repte, ni una demostració de res; és, senzillament, un joc. Potser és aquest el secret. Material: tascons petits, micros, àliens, tòtems fins al roig. (Hem arrossegat fins al cam#4 però no hem vist on posar els grans per enlloc) Ressenya original TraçatVic a l'L1R1Vic al percal de l'L2L3FotocimLo Xist
