Roca dels Arcs, via Camel
9.07.17 Ara que estem en ple estiu ve de gust fer activitat de tarda, i més si es pretén fer la Camel, una via clàssica però reequipada i situada a la cara est de la Roca dels Arcs, l’elevació més oriental del Montsec de Meià.El recorregut de la via Camel a la Roca dels ArcsDesprés d’un dinar lleuger, sortim de Vilanova de Meià en direcció al congost del Pas Nou i aviat la gran muralla de la Roca dels Arcs ocupa tot l’horitzó que sembla que se’ns hagi d’empassar. Passem a frec de la font de la Figuera i de la font Blanca i tot seguit ja ens endinsem a l’estret congost fins a un petit eixamplament a mà esquerra on deixem el cotxe i ens calcem els trastos.Ens trobem davant per davant de l’altiva muralla, ja a l’ombra, per on puja la via. Portem com a guia la ressenya que apareix al llibre El plaer de l’escalada de Ramon Majó, qui qualifica la via d’”aspre però bonica”, a més a la ressenya s’indica que els passos d’aquesta via són majoritàriament de IV grau. En Pau, qui ja l’havia fet fa temps, ressegueix amb el dit la via tot explicant-me el què hi trobarem, tot molt fàcil... cap problema! Però jo, veient les dimensions i les característiques de la impressionant tàpia, tinc els meus dubtes.Ressenya de la via Camel (extreta de El plaer de l'escalada)Des de l’aparcament prenem un corriol que baixa directe a creuar el riu Boix, que encara porta una mica d’aigua, i tot seguit ja ens enfilem de dret per l’altre vessant fins al peu de la via. Però aquesta no s’inicia allà on en Pau recordava sinó un xic més a la dreta, gairebé sota d’una gran llastra característica adossada al mur, i on hi ha un buril rematxat. Com que el primer parabolt està a “la quinta forca”, i la roca està un xic polida, en Pau no triga gaire a col·locar un friend en una de les moltes fissures horitzontals.Progressant per la primera tiradaLa tirada continua vertical per aquesta placa fins al peu d’un petit desplom, damunt del qual es troba la primera reunió. D’entrada aquest desplom fa un xic de respecte, però com que el qualifiquen de IV+ penses que té algun truc amagat... I sí que el té: una bústia enorme per la mà esquerra i una repisa boníssima pel peu dret fan que es superi amb un pas molt atlètic.La segona tirada continua per la bonyeguda i polida placa, molt a frec del diedre, i com que les xapes són un bé escàs, pel camí en Pau va deixant tascons i bagues lligades als troncs ressecs de les sabines.També deixa de banda una reunió opcional que hi ha a mitja tirada, després de la qual cal progressar en bavaresa a través d’una delicada llastra que sembla que s’hagi d’arrencar del mur, però quan t’hi poses t’adones que es tracta una roca molt ferma... de moment. Així s’arriba a la segona reunió situada al capdamunt d’aquesta llastra i sota d’un gran desplom. Des d’aquí s’escolten com canten les granotes al fons de la vall.Inici de la segona tiradaAssegurant des de la primera reunióTram de bavaresaArribant a la segona reunióAssegurant a la segona reunióPer evitar aquest sostre, la nostra via cap a la dreta per damunt d’una feixa en flanqueig lleugerament descendent. Quan la repisa s’acaba, sortim al bell mig d’una placa molt vertical. Lluny de la protecció de la llastra, de cop el “pati” es fa ben present, el melic s’encongeix i empasses saliva… glups!Inici de la tercera tiradaUna xapa indica el punt on cal tirar recte amunt per aquesta placa en la qual, per sort, hi ha una gran quantitat i varietat de bústies per a les mans de “mare-de-déu-senyor”, en canvi per als peus les preses són gairebé per pura adherència i el resultat és una progressió en lleugeríssim desplom. Total: quan em toca pujar a mi, a mitja placa sento com em cruix el canell esquerre, fruit de l’esforç de tirar tant de braços, mentre em repeteixo a mi mateixa, com una lletania, és IV+, és IV+, és IV+…Progressant per la placa de la tercera tiradaA mitja tirada hi ha una altra reunió opcional a partir de la qual la via...
