De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu
28.10.17 Ara que ja estem en plena tardor, i que les vacances d’estiu són cosa del passat, ve de gust retrobar-se amb els companys a la primera de les sortides mensuals del centre. Aquest cop pujarem a l’indret de Pratformiu, deliciós altiplà situat a mig aire del vessant sud del serrat del Verd, a l’Alt Solsonès.El vessant sud del serrat del Verd des de Sant LlorençPer això ens trobem tots al gran aparcament de la plaça del Mur, a tocar de l’oficina de turisme de Sant Llorenç de Morunys (911 m). Després de calçar-nos les botes i carregar-nos les motxilles, anem cap a la propera plaça de l’Era Nova d’on sortim del poble pel carrer de Prat Tomàs en direcció al veïnat del Molí del Monegal, tot seguint els senyals vermells i blancs corresponents al GR-1.Baixem cap al veïnat del Molí del MonegalDe moment fa un dia excel·lent per a caminar ja que fa un bon sol i només hi ha alguns núvols estirats, però quan des del Molí del Monegal ens toca creuar el riu Cardener, un fred humit s’apodera de tots nosaltres... i és que encara no hem escalfat prou els músculs, cosa que es soluciona ràpidament amb l’ascens cap a l’ermita de Sant Lleïr, situada al capdamunt d’un turonet a tocar del mas de Can Quelot, on s’hi estan fent “obras mayores”.Creuem el Cardener per una passarel·la de fustaPujada a Sant LleïrSant Lleïr de CasavellaA l’esplanada d’aquesta ermita fem un petit mos i aprofitem l’avinentesa per a donar un cop d’ull a aquest modest però important temple d’origen preromànic que consta d’una nau amb porxo i un campanar de cadireta. El més interessant, però, són unes figures molt rústegues esculpides a banda i banda de la porta.Petit descans a l’esplanada de l’ermitaPorta flanquejada per figures esculpidesBaixem a creuar el torrent de la BarataDesprés d’aquest breu descans, continuem ruta tot dirigint-nos a creuar el torrent de la Barata enmig d’alguns pollancres vestits amb els colors de la tardor. Malgrat les darreres pluges, el torrent baixa ben sec, i un cop a l’altra banda ens enfilem per la Costa de la Barata guanyant ràpidament alçada fins atènyer un camí carreter que seguim a mà dreta.Iniciem l’ascens a PratformiuPlanejant entre exemplars de pi roigAnem planejant una estona per aquest camí carreter, però el descans dura poc ja que, als pocs metres, el GR abandona la còmoda pista per prendre de nou un sender estret i costerut conegut com el grau de Cap de Balç, gràcies al qual superem, amb bona nota, la Solana de Vilella on hi destaca un vistós cingle que és l’extrem occidental de la Roca de Guixers.Inici del grau de Cap de BalçCamí entre roquesPer aquest important camí, que en alguns punt encara conserva l’empedrat original, anem a sortir a una assoleiada esplanada on trobem un camí carreter que també seguim a mà dreta fins a una mena de collada, capçalera del torrent de Sant Martí, des d’on gaudim de bones vistes de la serra d’Ensija i de la Roca Gran de Ferrús. Aquí deixem el GR i anem a l’esquerra per l’ampla pista a frec d’un camp de conreu del mas de Vilalta.Sortim a una assoleiada esplanadaVista de la serra d’Ensija des dels camps de la VilaltaPer aquesta pista rodegem el vessant oest de la serra de Miges (o Mitges) i entrem a la Obaga dels Coviers. Entre la vegetació de la nostra esquerra s’entreveu la cresta dels Espadats, objectiu per a una altra sortida. Després de creuar un torrent sobre un pont arribem a Ca l’Arabé, un mas en ruïnes envoltat de preciosos arbres tardorencs que acribillem amb les nostres càmeres.Arribem a Ca l’Arabé, porta d’entrada a PratformiuEl mas està envoltat de preciosos arbres tardorencsFaçana principal del masActe seguit continuem per la pista tot endinsant-nos a l’indret conegut com a Pratformiu. Marxem en direcció nord, a mitja alçada sobre el torrent que rega aquest estret prat encaixat entre la serra de Miges i els contraforts meridionals del Cap d’Urdet. Així arribem a les envistes de Cal Gallina sota la qual es troba la font de...
