Miranda de Sant Pere, via La Gateta
24.04.18 Ja fa temps que en Jaume em va proposar d’anar a fer la via de La Gatetaa la Miranda de Sant Pere, a Montserrat... i qui pot dir que no a una via que duu un nom tan bonic! Però per circumstàncies diverses, el seu ascens s’ha anat retardant fins avui, que hem pogut coincidir també amb l’Alfons, i així marxem tots tres camí de Sant Joan per la pista que passa a frec de l’ermita de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules.Ressenya de la via (dreta) (extret de joanasin.blogspot.com)Aquesta via, que té uns 50 m i una dificultat de IV grau, va ser oberta pel Guillem Arias i això vol dir que està ben assegurada. Per accedir al seu peu, des de Sant Joan cal prendre el sender, marcat en blau, que baixa al Clot de la Mònica. Abans de creuar la serra, però, cal deixar el sender i agafar un corriol a mà esquerra que ens deixa molt a prop del capdamunt de la Miranda de Sant Pere, amb bones vistes sobre el Bruc.Prop del cim de la Miranda de Sant PereAra cal baixar amb compte fins a la base de l’extrem més oriental del mur sud de la Miranda de Sant Pere i buscar l’inici de la via marcat amb les característiques xapes grogues.Els primers compassos de la viaEn Jaume comença el primer llarg tot remuntant per una placa prou dreta, i en lleugera diagonal ascendent cap a la dreta, amb preses força petites però ben repartides. Aquest és el tram més delicat de la primera tirada.Superant la placa del primer llargDesprés d’aquest tram més vertical, la placa s’ajeu i així l’Alfons i jo arribem més tranquil·lament a la primera reunió, situada sobre una còmoda repisa i al peu d’un petit desplom.L’Alfons superant la placaArribant a la primera reunióL’inici de la segona tirada també és un tram delicat ja que superar aquest petit desplom no és complicat però s’ha de mirar, sobretot, on es posen els peus i és més fàcil fer-ho anant cap a l’esquerra.Inici del segon llargSuperant el desplom per l’esquerraPassat aquest “mal pas”, la placa es tomba molt i anem a caminant fins al peu d’un nou ressalt que superem amb “gràcia y salero” perquè al capdamunt ens espera el Jaume amb el seu ampli somriure. Fa un dia preciós i de moderada calor, i el cim està folrat amb les primaverals flors del romer blanc (Helianthemum lavandulifolium).Superant el darrer ressalt de la viaAssegurant des del capdamunt de la Miranda de Sant PereRomer blancFotocimAixí finalitzem una escalada curta i senzilla però molt agraïda pel magnífic paisatge que ens envolta i, després de fer-nos el selfie de rigor per tenir-ne un bon record, retornem al monestir pel mateix camí d’anada.ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.04.18 per Isabel Benet, Jaume Salat i Alfons Belinchón.
