2000's MÉS ORIENTALS DELS PIRINEUS

El primer 2000 del Pirineu i el MediterraniTot va començar quan fa dos anys vaig anar al Costabona i em vaig adonar que no era el cim més llevantí del Pirineu sinó que havia cims més a l'est a la carena del Canigó. Quins cims eren? Segons el mapa era el Pic Gallinassa encara que sobre el terreny he vist que no era el primer (sinó el tercer) així que fins allí he anat a explorar...Volia seguir la carena fins arribar al pic dels Setzevents encara que alguns li redueixen la ventada i li diuen el Puig dels tres vents. Com vulgueu, però jo vaig patir fortes ventades i fred quan la previsió no havia previst res.Característiques tècniques:Valoració: Excursió llarga per una carena que mai s'acaba però permet pujar als primers 2000 orientals del Pirineu. Una forma diferent de pujar al pic d eSetzevents..Dificultat: Mitja. És llarga però no pas difícil. Bona part per carreranys.Distància: 18,4 km.Desnivell: 1610 metresTemps: 8 hores 57 minuts.Descripció de l'itinerari:Em situo a les mines de Batere (Coll d'Ares - Prats de Molló - La Tec - Montferrer - Corsavi i 19 km. de carretera). Hi ha un refugi en les immenses instal·lacions minaires però vaig preferir dormir una mica més amunt on acabava l'asfalt i preparat per l'ascensió de l'endemà.Surto per la pista - de fet vaig adreçar - i surto a una esplanada. A l'esquerra hi ha una antiga cabana de pastor enrunada. Vaig seguint les marques de GR. que està molt ben marcat.14 min. Deixo el trencall a la dreta que puja al puig de l'Estela.21 min. Passo per una mina. Una mica més amunt hi ha unes balmes que podrien servir d'aixopluc però us puc assegurar que no hi entrareu. No sabeu el motiu? Doncs aneu i m'ho dieu que així deixo una mica de misteri.30 min. Coll de la Cirera (1731 m.). Abandono el GR i agafo un sender que surt a mà esquerra. Estic content doncs pensava que hauria d'anar tot el dia sense sender i, ben al contrari, tot el jorn aniré acompanyat de sender, més o menys fressat, però per camí encara que en molts casos només és una sèrie de fites.40 min. El sender s'adreça de valent. El viarany és estret.1 h 10 min. Veig un punt vermell gros pintat en un vessant i en un altre d'una pedra. Crec que és la indicació per deixar el camí i tirar per una aresta de blocs de granit. La ginesta em barra el pas però baix guanyant metres.1 h 20 min. Pic del Pel de Ca (2105 m.) que constitueix el primer 2000 de la carena pirenaica de l'exxtrem mediterrani. Una fita em confirma que estic en un modest cim. Continuo la direcció que portava.1 h 23 min. Arribo a un coll on hi ha una curiosa formació geològica formada per l'amuntegament de pedres. De fet, segurament resulta més còmode arribar al coll i recular per assolir el cim.Segueixo un corriol fitat que s'enfila muntanya enllà.1 h 48 min. Pic de Cincreus (2266 m.), poc definit des d'aquí estant en canvi des de prop de l'aparcament es prou destacant. En una fita veig marcada una creu vermella. Retorno al proper camí i continuo carena enllà. Davant tinc el pic de Gallinassa (el que em pensava jo que era el primer 2000) i el veig lluny. És qüestió d'anar amb paciència. Els primers metres són poc costeruts.2 h 11 min. Assoleixo el cim de la Gallinassa (2461 m.). Ja un vent fred. Veig al fons el Canigó i el puig del Roc Negre que el veig molt lluny. Em plantejo si cal arribar-hi. Paciència i marxar enllà. Ara baixada.2 h 31 min. Arribo a un coll (2365 m.) i ara em toca remuntar. Veig un corriol que va bordejant les diferents puntes. En diferents moments crec tenir davant el puig del Roc Negre però no dubteu pas, quan el tindreu davant veureu que el teniu davant. El darrer tram es format per una acumulació de blocs de pedra que cal grimpar.3 h 47 min. Puig del Roc Negre (2714 m.). Baixo pel vessant oposat. Són blocs una mica desagradables i que apareixen en els darrers metres de la cresta, així que miro de baixar uns metres i anar per l'herbassar de millor trepitjar. Hi ha unes taques de neu que he de sortejar i llavors vaig trobant alguna fita (que no pas un viarany).4 h 16...

Avenc dels Pouetons

L'Avenc dels Pouetons d'Agulles és la cavitat més interessant de Montserrat. Té una profunditat de 123 metres, una gran diversitat de passos i tècniques i...

Clot del Boixar i Coma dels Naps

Fa un mes, vam baixar per la Canal del Boixar, una canal montserratina equipada per fer un descens de barranquisme. És una activitat fàcil perquè la major...

Canal del Gat i Canal dels Sonats (variant)

Una nova aventura montserratina, aquesta vegada per la zona del Serrat de les Garrigoses, per sobre de les Coves del Salnitre. Ha estat un recorregut molt...

Torrent Fondo i Serrat dels Escolans

El Serrat dels Escolans és una cresta montserratina que separa les petites valls del Torrent Fondo i el Torrent dels Escolans. El seu recorregut no és...

Travessia dels Frares Encantats

La Travessia dels Frares Encantats és un camí equipat amb cordes fixes i ferralla diversa que recorre la part alta de la regió dels Frares Encantats, a...

Tàrrega a la Roca dels Arcs

La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt...

Tàrrega a la Roca dels Arcs

La via Tàrrega puja per la zona més tumbada de la Roca dels Arcs, si és que aquesta gran paret en té cap, de zona tumbada... El què si que és, és una escalada molt...

A la paret dels Presoners

 ***M'expliquen que aquest tram de carretera furgat a la roca el van fer a pic i pala els presoners republicans o contraris al règim o aleatoris, a cop de fuet, d'un...

Puigsacalm, esperó dels llops

L'esperó dels llops és d'aquelles vies d'escalada, que més que una via d'escalada és una gran excursió amb un tram on s'escala una estona. A mi la via em va agradar prou,...

Puigsacalm, esperó dels llops

L'esperó dels llops és d'aquelles vies d'escalada, que més que una via d'escalada és una gran excursió amb un tram on s'escala una estona. A mi la via em va agradar prou,...

El Rec dels Aligons

Un nou descens de barranc a prop d'Ogassa, al Ripollès. El Torrent dels Aligons és un descens obert i poc exigent, encara que té un ràpel molt estètic, de...

GR3: Barranc dels Horts - Arèn

L'etapa d'avui del GR3 ha estat singular perquè hem tingut un problema de logística i no ha estat possible comptar amb l'autocar que normalment ens porta en...

Avenc dels tres tombs

Avenc dels Tres Tombs (-22 m) El Avenc dels Tres Tombs está localizado en el municipio de Sitges en el macizo del Garraf es una interesante pero breve sima que no nos requiere...

Avenc dels Tres Tombs

Avui hem visitat un avenc, petit però ben interessant, en el massís del Garraf. L'avenc dels Tres Tombs està a la zona del Campgràs, un altiplà on hi ha una...

Via navarro a la roca dels arcs

 DISSABTE, 23 DE MARÇ Amb la família volem marxar uns dies de vacances i per no trobar molta gent ho farem els primers dies de Setmana Santa i tornarem quan el gruix de...

Via paral·laxi a la roca dels arcs

 DIUMENGE, 17 DE MARÇ Hi ha temporades que no ens apropem a aquesta meravellosa paret que tants records em porta i d'altres que aprofitant una visita es desperta la...

Volta a la Tossa del Pas dels Lladres

 Ens trobem una bona colla al bar del Brezo de la Molina per esmorzar i decidir cap a on anem a fer traces, si la setmana passada la cosa estava a petar de neu, els últims...

El rey del kanto a la roca dels arcs

 DIMECRES, 13 DE MARÇ Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han...

SAME a la Roca dels Arcs.

Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No...

L'Esperó Nord al Gep dels Torms.

Escalar una mica, ha estat l'excusa per sortir de casa i, el fort vent (i les obligacions familiars) el motiu per tornar-hi. Així que he anat a la Mòra Comdal després de...

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

El Rei del Kanto a la Roca dels Arcs.

I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del...