Una de canaleres: Ullets d'Esmeralda. Coll Roig. La Cubil. 15-06-2019.
Des de Coll Roig, a baix, la Paret de la Cubil. Aquest dissabte que ja comença a fer calor decidim pujar a Coll Roig una bona colla, jo tinc ganes de fer la Ullets d'Esmeralda de quan vam venir a fer la Alicorn, el Joan li te ganes ja que la te a mitges i el Josep Maria i el Manel ens seguiran en la nostra dèria. El Toni i el Quique que serà la seva primera visita aquí trien la Malalts de Roca, a l'altra punta de paret. Per arribar a les vies podem fer-ho per Vic o per l'eix del Ripollès depenent d¡on vinguem; nosaltres ho hem fet per Vic fins a Campdevànol i d'aquí a Gombrèn fins a trobar el trencall de Castellar de N'Hug i Montgrony, abans del Coll de Merolla. En un marcat revolt ja tenint el Santuari de Montgrony a la vista agafem el trencall a l'esquerra direcció el Refugi de La Planella; la carretera encimentada s'acaba i continua una pista avui prou en bon estat, però amb profonds trenca-aigües que posaran a prova el vostre mestratge amb el cotxe si és que no és massa alt. Una explanada de terra rogenc és on deixem els cotxes, és el Coll Roig d'on ja podem albirar les parets i les vies. L'aproximació la comencem en baixada, fixeu-vos en una fita petita a l'esquerra del rètol indicador que ens marca un desdibuixat corriol al principi. Trobarem el camí tallat per un filat, no el travessem, continueu amunt fins apropar-vos a les parets; el Toni i el Quique segueixen a buscar la paret, nosaltres anem a la dreta a buscar una tartereta estabilitzada amb parpelines i sica pel principal aperturista de la zona en Santi Sanz. Moltes gràcies per la teva feina ! A peu de via de la Ullets d'Esmeralda i la Tall d'Oca.Al capdamunt del camí començem a flanquejar, primer trovem la via de l'Alicorn i a continuació, al costat de la paret, la nostra via; aquí hi ha dues línies de químics, les de la dreta són de la Tall d'Oca, les nostres van unamica mes a l'esquerra per unes plaques discontínues. El Joan començant la primera tirada i fent el flanqueig per entrar caminant a la 1ª reunió.El Joan comença la via, estem a l'ombra, ahir va ploure, la roca de moment no es nota masa adherent...però aquí hi trobem prou canto, vigilant de no trepitjar cap herba però! Quan comença a posar-se la via interessant, la gresca s'acaba, cal fer un flanqueig brusc a l'equerra, un químic ens ho confirma, per entrar en un camí i entrar caminant a la primera reunió, com la de la seva via veïna, ben còmoda sota el gran ressalt on mor la gran placa que resta truncada de cop. Ressalt de sortida de la llarga segona tirada, de fondes canaleres i placa.La segona tirada té un inici vertical, amb bon canto i mirant de buscar la postura, s'assoleix la gran placa acanalada, molt semblant a la Alicorn, potser menys dreta. Amb tècnica "canalera" es va guanyant alçada ràpidament, no s'hi val a badar, ja que és amunt o amunt, poc t'ho pots pensar ! a mitja placa a l'alçada d'uns arbrets desapareixen les canaleres i també les assegurances, lapropera és a uns quinze metres! bufa! tanmateix es veu la placa prou foradada amb el que et vas enfilant amb seguretat i uns metres mes amunt un gran forat amb una columna on hi munto un magnífic pont de roca ! d'aquí cal seghuir els forats que proporcionen unes preses d'escàndol fent la progressió amable i estimulant. Tot s'acaba i els forats també...ara les assegurances, aquí sí! van cap a l'esquerra; tornem a les finures d'adherència en una placa ja més tumbada. Al capdamunt la via deriva molt a l'esquerra; el Joan, a sota, entrant a reunió i el Josep Maria començant el flanqueig.Segona reunió.De tant en tant uns bons forats ens fan gemegar de plaer !!!Compacte i seriós aspecte de la tercera tirada.La segona reunió, com totes, és ben còmoda, des d'aquí miro la continuació, unes canaleres poc fondes i dretotes... Quan ja som les dues cordades a la segona reuió, continuem amunt: bones preses per abastar la canalera i ja hi som ! a fer la sargantana, ben espatarrat i agafant els tallants cantells amb les mans amb força cap...
