Pala Alta, via Brothers Ruiz
27.11.19 La Pala Alta, amb els seus 950 m, és el punt culminant del Mont-roig, una allargada serra situada al sud del Montsec i que representa el primer entrebanc important del Prepirineu en aquest sector. Als seus peus s’hi barregen les aigües dels rius Segre i Noguera Pallaresa. Les sorrenques vermelloses, que formen el cos d’aquesta serra, fan que, de matinada, se la vegi brillar com un rubí des de la plana de Lleida... i d’aquí li ve el seu nom.Serra del Mont-roig des de Bellcaire d’UrgellDiverses vies solquen la seva esquerpa cara sud, inèdita per a nosaltres, però el company Joan Prunera (el col·leccionista de vies) en té una de ressenyada que ens fa força el pes: es tracta de la Brothers Ruiz, una via oberta els anys 90 i que, a priori, sembla variada i prou “assequible”... així que, com les previsions meteorològiques són bones, anem a “tastar” la seva vermellosa roca.Ressenya de la viaDes de Tàrrega prenem la carretera C-53 fins a Balaguer i, des d’aquí, anem per la C-12 en direcció a Àger. Quan passem pel monestir de les Avellanes, ens desviem per una carretereta que ens porta a Vilanova de la Sal on agafem la pista de terra, en relatiu bon estat per a un cotxe alt, que s’enfila a l’ermita de Montalegre situada en plena carena del Mont-roig. A mitja pujada, en una pronunciada corba a l’esquerra on hi ha una bifurcació de pistes, deixem el cotxe en un eixamplament i ens “calcem els trastos”.Marxem per una pista a frec de la base dels cinglesPer la pista que surt de la corba anem planejant sota les parets i grans sostres d’un roig encès. Duem a la mà la foto de la ressenya per tal de reconèixer el recorregut de la nostra via i, quan ja l’hem vist, pugem des de la pista per un corriol fins al seu peu en el qual es poden veure unes lletres i una fletxa gravades a la roca.Recorregut de la via Brothers Ruiz des del corriol d’accésInici de la viaEn Pau comença pujant per una sèrie de blocs de sorrenca granelluda i de color rosat, tot queixant-se de la seva poca adherència. A mitja tirada el veig progressar com per una mena de diedre inclinat cap a l’esquerra, al final del qual flanqueja fins al peu d’un esperó situat sota el gran sostre daurat. Després deixo de veure’l però el sento queixar-se del fregament de les cordes per culpa del disseny de la tirada en ziga-zaga.Arribant al diedre tombatFlanquejant fins al peu d’un esperóQuan em toca a mi “tastar” aquesta mena de roca, comprovo que, malgrat el seu aspecte i tacte com de paper de vidre, l’adherència no és gens bona i, a més, el diedre tombat està un xic desplomat i l’he de passar en A0...ja comencem! Després del flanqueig em trobo al peu d’un diedre molt vertical, al capdamunt del qual es troba la primera reunió. Aquest tram també el trobo força dur però el més dificil és entrar a la reunió a la qual arribo després d’uns quants passos atlètics i suant la cansalada!La primera reunióArribant a la primera reunióInici del segon llargPer iniciar el segon llarg, en Pau surt de la reunió per la dreta tot superant una panxeta molt polida. Tot seguit fa una llarga diagonal ascendent entre queixes per la poca adherència de la roca que ara és una calcarenita, o sigui, una sorrenca amb una certa proporció de calcària.Progressant per la llisa placaAssegurant des de la primera reunióSortida del flanqueigQuan em toca a mi, tinc claríssim que he de sortir de la reunió amb els estreps posats, però quan arribo a l’inici del flanqueig comprovo que l’adherència per als peus és gairebé nul·la i que cal superar-ho a força de braços... així que continuo amb els estreps. I com que a la sortida del flanqueig em trobo al peu d’una placa d’allò més vertical i llisa, doncs segueixo amb els estreps posats, gràcies a unes quantes bagues llargues col·locades en llocs estratègics.Arribant a la segona reunióTanmateix, per arribar a la tercera reunió els estreps no em serveixen per a res, i he d’entrar fent un flanqueig molt difícil a la dreta......
