Pala Alta del Montroig, via del Lluís
31.01.20 Després dels refredats i els temporals, que ens han tingut a règim de rocòdrom durant els primers dies de l’any, i després del petit tast que vam poder fer a la Drecera Blava dels Graus de Collbató, per fí el darrer dia de gener podem tornar a tocar roca de debó; i per evitar les recaigudes, tan dolentes en el món de l’escalada, aném a un lloc ben assoleiat: la cara sud del Montroig on no fa gaire ja vam fer la via Brothers Ruiz. Aquest cop hi pujarem per la via del Lluís, situada més a la dreta i, en teoria, un xic més assequible.La serra del Montroig des de la pistaParet de la Pala Alta amb el recorregut de la via del LluísRessenya de la viaAixí que des de Balaguer fem cap a Vilanova de la Sal i, amb alegria, pugem per la pista de l’ermita de Montalegre. Quan la pista comença a planejar sota les parets, deixem el cotxe a la pronunciada corba... i cap al peu de la via s’ha dit! Després de deixar enrera el característic Diedre Blanqueta (el qual mirem de reüll) i la via Brothers Ruiz, ens situem a l’inici de la via del Lluís. Però la rampa terrosa i plena de vegetació de la seva primera tirada no li acaba de fer el pes al Pau, i menys després de tanta pluja, per això es decideix a pujar per la via Temps de Neu, situada just a a mà esquerra i que molta gent utilitza com a variant heavy d’entrada.Variant d’entrada per la via Temps de NeuAl peu de la via Temps de NeuUn cop situats a l’inici de la variant, en Pau es posa en marxa per un caos vermellós, força dret i mantingut, tot progressant entre fissures i diedres. I encara que la via està equipada amb parabolts, aquests són un bé escàs i per això en Pau porta tot un arc de Sant Martí de friends i també alguns tascons.Inici de la via Temps de NeuProgressant per un diedreQuan em toca pujar, estic tan desentrenada que penso que la roca està vermella com el meu rovell i per això en aquest primer llarg vaig combinant el lliure amb l’A0, sobretot a mitja tirada on es troba el pas més dificil de la tirada. Després la placa s’ajeu i arribo a la rampa d’accés de la primera reunió de la via del Lluís, la qual seguirem a partir d’ara.Arribant a la primera reunió de la via del LluísAssegurant des de la primera reunióInici del segon llargPer a iniciar el segon llarg, en Pau surt de la reunió un xic cap a l’esquerra i, seguidament, s’enfila en vertical per un ressalt entre fissures i petits diedres fins que, a mitja tirada, progressa en diagonal ascendent cap l’esquerra per un diedre tombat que finalitza a la segona reunió.Progressant per un ressalt verticalAssegurant des de la primera reunióQuan és el meu torn, després de superar el ressalt vertical, em trobo al peu del diedre tombat i la feina és meva per enfilar-m’hi per culpa d’un petit desplom que hi ha a la base, qualificat de IV+... i és que jo aquest passos de IV+ els trobo molt difícils. Però un cop he aconseguit trobar les preses adequades, arribo sense més problemes a la segona reunió situada en una còmoda repisa enmig d’una placa gris inundada de sol, on els falciots ens sobrevolen tallant l’aire com ganivets.Arribant a la segona reunióAssegurant des de la segona reunióInici del tercer llargEn Pau surt per l’esquerra per iniciar el tercer llarg, i progressa en vertical per una magnífica placa de grisa calcària compacta on, a mitja tirada, es troba el pas més dificil qualificat de V grau. La quarta reunió està situada sobre una cornisa i al peu d’un acusat desplom d’una roca rosada i bonyeguda.Progressant per la magnífica placa del tercer llargLa tercera reunióSuperar aquest desplom d’inici del darrer llarg és un dels passos més difícil de la via del Lluís ja que el parabolt que el defensa està tan amunt que primer en Pau l’ha de “caçar” amb la baga-trampa (beneïda sigui!) i després ha de superar el desplom amb uns passos força atlètics... jo ja m’estic buscant els estreps!Explosiu inici del quart llargJo per la meva part, per poder arribar a aquesta primera...
