Tossal de Viamà. Serra del Boix.
2020, "annus horribilis", serà recordat com l'any de la gran pandèmia, i potser a partir d'ara ja res serà com abans... Qui ho havia de dir! Malgrat tot, un any que vaig començar amb molta il·lusió i amb molts projectes de muntanya. Així vaig estrenar l'any...1 de gener de 2020Enceto l’any fent una visita a una de les meves zones predilectes: la Serra de Cardó i del Boix. Aquesta vegada plantejo una nova ascensió a la Creu de Santos, però pujant per la cara est de la serra, per l’anomenat Tossal de Viamà. Aquest topònim sembla tenir l’orígen en designar els camins que creuaven la serra del Boix, des de l’Ebre per anar a buscar la mar. Tot i l’aridesa de la zona, encara amb les restes dels recents incendis, la pujada a Viamà pel Pas de la Mala Dona, ens regala un fantàstic ambient d’alta muntanya. Una gran volta a la capçalera del Barranc del Clot del Pastor, amb l’opció de fer cim a la Creu de Santos, visitant la clotada de Xàquera, als peus de la gran paret nord del cim. Ruta inspirada amb una altra de "Lo Favaret" al seu perfil de Wikiloc.Cara oest del Tossal de ViamàAproximació: Al punt quilomètric 12,5 de la carretera C 212 que va del Perelló a Rasquera, a la zona del Pla del Burgar, deixem aquesta per una pista a l'esquerra. Es bifurca i prenem la de l'esquerra, que seguirem sempre pel seu ramal principal, Camí dels Eixoriguers, i es va endinsant per entre conreus d'oliveres, masos i barranquets en direcció a la Serra del Boix. Al final de la Pista trobem la Bassa de la Paret, amb molts abeuradors per als ramats, on deixarem el cotxe.Bassa de la ParetDesnivell: Uns 1700 metres acumulats.Dificultat: Moderada / difícil. El tram des de la Font de Viamà fins a Xàquera transcorre per camins molt perduts i amb molt poques marques. El GPS es fa imprescindible.Durada: 5:30 h. Uns 13 Km.Itinerari: Des de la Bassa de la Paret, prenem un corriol senyalitzat que s’interna a una pineda, en direcció a la serra que s’aixeca a ponent. El dia és molt fred, sota zero, i una densa boira grisenca cobreix el paisatge. Són núvols baixos que m’acompanyaran quasi bé tota la pujada. El sender puja sense treba carenejant i deixant a la dreta el barranc de Viamà. Barranc de la PuntaireEntre la boira i antics bancals, a una raconada del barranc, sorgeix com una aparició les restes del Mas de Serafí. Una gran masada de 2 pisos d’alçada i nombrosos corrals adjunts, que debia ser un punt important de pas en altres temps. La gebrada cobreix les restes del mas i del vell forn de pedra en sec a la vora del sender.Mas de SerafíEl sender torna a enlairar-se decidit per la cara est de l’imponent Tossal de Viamà, que es resisteix a deixar-se veure, cobert encara per una densa boira. Una tuberia ressegueix el camí de pujada que ens portarà a la font. La Font de Viamà, a uns 600 metres d’alçada, i als peus dels grans cingles orientals del Tossal, s’obre cap a la vall del Pla del Burgar, que separa la Serra del Boix de les Muntanyes de Tivissa i Vandellós, ara coberta per una mar de núvols. Una petita coveta tancada per una porta, que em recorda la Font de la Teixeda de Santos, amaga el fil d’aigua que alimenta la font, formada per diferents bassis d’obra per abeurar els ramats. Per l’esquerra surt el sender que remunta cap a la Serra del Boix, pel collet de Viamà, el deixem i pugem per la dreta. Per sobre d’una bonica balma rogenca, puja un grau de roca guanyant alçada. Contraforts del Tossal entre boirinesFont de ViamàBalma de la Font de ViamàA partir d’aquí el sender és molt perdedor, cal estar ben atents perquè entrem en una zona de feixes entre grans cingles rocosos, el Pas de la Mala Dona, conformant un ambient francament muntanyenc. Una errada ens pot situar en alguna feixa sense sortida. Només alguna vella marca de pintura a les roques ens mostrarà el camí. Pas de la Mala DonaSuperada aquesta zona encinglerada, el corriol ens guia per anar guanyant terreny cap al nord, passo a tocar d’una petita cova molt baixa i ressegueixo el...
