Vies nòmades i emili martínez
DIMECRES, 26 DE MAIG Aquesta setmana volíem anar a fer via llarga, però per un error de càlcul, ahir vaig posar-me la vacuna i aquest mati tinc el braç adolorit, cal canviar el nostre objectiu. Mentre fem el cafè acabem de decidir-nos i tot i no tenir les ressenyes a ma , optem per anar a Abella de la Conca per fer l’agulla de l’ Emili i la Nòmades, dues vies de la factoria Alarcon-Rovira que no fa gaire han sortit del forn. Arribats al lloc d’aparcar veiem que no estem sols, hi ha una cordada fent neteja en una agulla propera. Coneixent-los, no tenim cap dubte que son els companys Antoni i Joan preparant un nou projecte. Mentre fem la curta aproximació anem parlant amb ells i seguim el camí fresat fins el nostre primer objectiu. La via Nòmades, perquè és la que queda més a prop nostre. La via comença just darrera l’agulla que estan obrint , segueix un espero poc marcat fins el cim del contrafort. Ens ha agradat a tots dos i ben assegurada, tan sols que pel fet de ser recent encara trobem moltes rapisses i fissures amb terra però que s’aniran netejant amb el pas de cordades i la pluja. La línea esta molt ben trobada. Tan sols per trobar-li una objecció, crec que millor partir la via en dues tirades perquè arribar a dalt amb els cinquanta metres de corda doble es fa costerut, així els hi hem comentat a la tornada Tan sols hem utilitzat 14 cintes i amb un sol ràpel hem tornat al terra. Ara ens acostem a la segona via que hi ha a la zona l’Agulla Emili Martínez i també a la seva única via. Aquesta via si que esta muntada amb una reunió inter mitja, i que a més diferencia les dues parts que presenta aquesta paret. La primera tirada, més suau, puja per un seguit de fissures (on han fet un treball de neteja molt potent) hi ha assegurances suficients però en un punt hem posat un camalot del 0,4 per escurçar distancia entre assegurances. La segona es un xic més potent, segueix també sistemes de fissures però hi ha tram de placa molt interessants, amb una arribada a la reunió molt fotogènica. En aquesta tirada hem posat dos camalots del 0,5 i 0,75 però es pot reforçar al gust en tot el recorregut. La baixada també amb un sol ràpel. En aquesta zona s’han acabat les vies, a l’espera de la que estan obrint i decidim deixar l’escalada per una bona cervesa. Ens acomiadem d’ells que encara estan treballant i baixem fins a Isona per fer la cervesa de rigor. J. ESTRUCH DADES DE LES VIES NOM................................. Nòmades APERTURISTES.............. A. Alarcón i J. Rovira COMPANYS DE CORDA ...... Isabel Notivoli MATERIAL NECESSARI.............. 14 cintes DIFICULTAT..................................... V+ NOM........................... Emili Martinez APERTURISTES..................... J. Rovira i A.Alarcon COMPANYS DE CORDA.............. Isabel Notivoli MATERIAL NECESSARI............ 10 cintes i joc discret de Camalots DIFICULTAT.............................. V+ IMPORTANT !!! Mentre preparava la “piulada” m’han dit que el dijous uns companys del Vallès van estar per la zona escalant i els rurals van dir-los que estava prohibit escalar de Gener a Setembre en tota la paret, per la nidificació d’un aufrany. (des del sector Blau fins a les roques de Vilella, quasi dos quilometres de paret). De fet, el tema ve de lluny,(mireu piulada dels Galls de 02 de juliol de 2013, aleshores parlaven tan sols de Roca Vilella) però ara...
