Gorra Frígia, via Opera Prima
3.09.21 Després de les vacances, i tal i com diuen a TV3, “tornem a la normalitat” tot retrobant el tacte del nostre estimat conglomerat de Montserrat, i què millor que fer-ho pujant una via de categoria com és l’Opera Prima, agosarada línia directa a la Gorra Frígia que ratlla la seva cara sud-est, oberta l’any 1985 per en Guillem Arias, Manel Pedro i Esteve Fabra. L’any 2004 fou reequipada pel mateix Guillem Arias, fet que no va disminuir gens la seva dificultat ni prestigi. Gorres i Magdalenes amb la via Opera PrimaRessenya de la via (extreta del blog de Manel & Ita)Avui fa un matí preciós de sol i no massa calor, així que, des del monestir, prenem les Escales dels Pobres i, per la drecera, arribem al camí de Sant Joan a Sant Jeroni al peu de la Gorra Marinera i ens desplacem fins a la canal que separa la Magdalena superior de la Gorra Frígia. Aquí, després de calçar-nos els “trastos”, comencem a pujar directament per la canal a frec de la paret sud-est de la Gorra Frígia on, uns 30 m més amunt, trobem la xapa groga i mig descolorida que ens indica l’inici de la via. Primers metres de la via Opera PrimaAssegurant des del peu de la viaCom totes les vies d’aquest pany de paret, l’inici es veu contundent. Així que en Pau, després d’estudiar el recorregut marcat per una sèrie de xapes, en un sospir comença a enfilar-se tot barallant-se amb les branques d’un arbre. Més amunt el veig dibuixar una lleugera diagonal a la dreta i arribar a la primera reunió. A mitja tirada del primer llargQuan em toca a mi, em passo els primers metres cercant les preses menys relliscoses i apartant les branques de l’arbre que se m’enganxen per tot arreu, però un cop superats aquests primers entrebancs, la roca millora i la dificultat es torna més amable. Aviat veig el company assegurant-me des de la primera reunió situada dins un vistós forat. Pujant per la placa del primer llargLa primera reunióL’inici del segon llarg també és força dificultós ja que la via evita el forat per una placa un xic desplomada situada a l’esquerra de la reunió. En Pau flanqueja fins a la vertical de la placa i l’ataca amb decisió mentre jo dono un cop d’ull als meus estreps. Inici del segon llargDamunt el forat de la reunióUn cop el company s’ha situat sobre el forat de la reunió, el veig que fa una lleugera diagonal ascendent a la dreta, per recuperar la línia vertical de la via, i seguir pujant per una placa un xic bonyeguda. Progressant per la placa del segon llargQuan em toca a mi, he de fer dos passos d’artificial per sortir de la reunió, cosa que puc fer bé perquè les xapes estan molt a prop. Passat aquest entrebanc, vaig avançant per la placa que trobo molt difícil, però l’excel·lència de la roca em fa gaudir d’allò més. Així arribo a la segona reunió, còmoda però un xic penjada d’aquesta placa. Avançant per la dificultosa placaLa segona reunióPer encarar el tercer llarg, en Pau surt en vertical cap a un ressalt desplomat on es troba el pas més difícil de la tirada i, un cop superat amb nota, continua pujant per la bonyeguda placa fins que deixo de veure’l. Quan m’imagino que ha arribat a la reunió, comencen a tocar les campanes del monestir i la comunicació es fa un xic difícil... però ressonen tan bé! Al peu del pas més difícil del tercer llargProgressant per la bonyeguda placaQuan jo arribo al peu del ressalt desplomat no dubto a treure un estrep per a poder superar-lo però, a mitja tirada, trobo un segon ressalt amb un desplom no tan pronunciat al qual puc enfilar-m’hi tot fent A0. Així arribo a la tercera reunió situada sota d’una petita balma. El cel, fins aleshores d’un blau immaculat, s’ha anat cobrint de núvols “borreguets”. Arribant a la tercera reunióLa tercera reunióLa quarta tirada és la més curta però en ella estan els passos més difícils de la via. Per qui no s’ho vegi, totes les reunions estan preparades per rapelar, però en Pau surt decidit de la reunió cap a la dreta a buscar les...
