100 cims del Vallès
Mentre Lleida segueix immersa en l'hivern provocat per la boira, la resta del país gaudeix d'una primavera avançada que permet, literalment, sortir a la muntanya en pantalons curts i samarreta. Això no pot durar gaire, així que cal aprofitar-ho, perquè més aviat que tard l'hivern tornarà, tot i que a Lleida tampoc ho notarem perquè ja fa dies que hi som. Posem, doncs, rumb al Vallès per gaudir del sol i conèixer una zona que no la tenim gaire tractada. La primera parada serà per fer dos cims clàssics de la zona: el Montcau (1053 m.) i la Mola de Sant Llorenç del Munt (1153 m.) o simplement "la Mola". Deixem el cotxe al coll d'Estenalles, des d'on prenem el camí que ràpidament ens porta al Montcau.Al cim trobareu un vèrtex geodèsic i una taula d'orientació. Tant de bo no calgués recordar que aquestes taules NO SÓN PER SEURE-HI, sinó per saber quins cims estem veient. Però bé, l'espectacle "dominguero" que trobarem per aquests verals no ha fet més que començar. Potser un diumenge no és el millor dia per fer aquesta ruta... Això sí, des del cim les vistes són magnífiques, com aquesta cap a Montserrat. Feta la foto al cim, posem rumb a la Mola, que veieu al fons de la foto. El camí des del Montcau està més que marcat i no té pèrdua. El camí és bo i s'avança ràpid, malgrat les desenes de gossos deslligats que hem d'anar esquivant. Sembla que molta gent tampoc sap (o ho sap, però passa de tot) que EL GOS HA D'ANAR SEMPRE LLIGAT A LA MUNTANYA. Vist el personal que volta per aquí (mal calçats, cridant, pujant a llocs que no toca...) m'inclino clarament per la segona opció. Per no emprenyar-me gaire, més val mirar cap a la Mola, que ja veiem ben aprop.A la Mola, foto de cim a tocar de la taula d'orientació (prèviament ocupada per una família amb poca cultura muntanyenca, per dir-ho finament), tot i que també hi ha un vèrtex geodèsic. Per cert, cal mantenir obert un restaurant aquí dalt? Potser si no hi fos es podria filtrar una mica qui puja, perquè n'hi ha que si no fos pel bar no hi pujarien en sa vida.Aquí trobareu el track d'aquesta sortida. L'endemà sortim de Caldes de Montbui i anem cap a Sant Sebastià de Vilamajor, on iniciarem la segona de les rutes programades. La ruta d'avui transita en gran part per pistes forestals i algun tram de corriol.El primer cim del dia és el Puig de la Creu (668 m.), coronat per una ermita i un petit castell......amb bones vistes sobre la Mola, on vam ser ahir.Fetes les fotos seguim de camí cap al segon cim del dia, baixant per un bosc ben tupit on trobarem la Font del Gurri......, un bonic racó on trobarem un fragment de les "Corrandes d'Exili" de Pere Quart (Joan Oliver), vallesà originari de Sabadell que va posicionar-se a favor de la República durant la guerra civil i, en conseqüència, va haver de marxar a l'exili. Un poema que ha esdevingut un himne gràcies a la versió musicada que en va fer Lluís Llach.A la masia de Can Montllor de Dalt arribem al punt més baix de la ruta, i això vol dir que ara ens tocarà puajr muntanya amunt una bona estona...... a trams per pista i altres per corriol, des d'on guanyarem altura cap al nucli de Guanta. Atenció al tram de la Font de Nueretes (km 11,300), ja que passada la font cal creuar el riu i seguir camí amunt. Si seguim caminant per la riba esquerra (hi ha indicis de sender) acabarem fent tombs pel mig del bosc.De nou anem combinant trams de pista i corriol fins que finalment fem cim al Pic del Vent (815 m.)... ...des d'on arribarem al punt on hem deixat el cotxe ràpidament. Si voleu el track de la ruta, cliqueu aquí.Pel tercer dia d'estada vallesana optem per un cim ràpid, el de Sant Sadurní de Gallifa (942 m.) que en alguns mapes apareix també com "la Mola". Una pujada curta (poc més de dos quilòmetres), però intensa, ja que anem remuntant un corriol pràcticament en pujada contínua. De tant en tant travessem una pista que ens permetrà tenir vistes cap als cingles que defensen aquest cim. En una hora, aproximadament, ja som dalt. Al cim...
DavidGonthier_0014.jpg&w=320&h=180&zc=1)
