Montserrat, cims sense corda: Ecos (IV)
Dintre de la serie de sortides inspirades en el llibre Montserrat, cims sense corda, avui he fet un llarg recorregut per Montserrat, la quarta etapa de la regió d'Ecos. La part principal d'aquest recorregut ha resseguit el Serrat del Cabrit, des de les primeres estribacions per sobre de la masia del Castell fins ben a prop del Cilindre, a la part alta del massís.En total he pujat tretze cims en una llarga jornada montseratina per les zones més salvatges i solitàries del massís, en bona part sense camins. El punt de partida és la masia del Castell però actualment la pista que hi porta està tancada als vehicles, de manera que he sortit de la urbanització Mas Grau, als afores del Bruc. He seguit la pista fins al Castell i després un camí fins al Clot del Tambor, on comença un camí que va a buscar un llom que no és més que la part final del Serrat del Cabrit.He arribat a la cova del Cabrit, una bauma condicionada per bivaquejar situada al peu de les darreres estribacions rocoses del Serrat del Cabrit.La Tonsura: aquest primer cim està situat a sobre mateix de la Cova del Cabrit però per arribar-hi cal seguir un camí equipat. He sortit de la cova pel camí de l'Arcada i en dos minuts he trobat una canal equipada amb una corda de nusos.La corda es veia molt vella i bruta però he començat a pujar per la canal procurant no penjar-me gaire de la corda. Després de dos trams de corda, la canal es fa estreta i cal pujar un tram bastant vertical però amb l'ajut d'unes sòlides grapes de ferro, enllaçant amb una altra corda, aquesta ja en clar procés de descomposició.Finalment he arribat al cim de la Tonsura, que en realitat no és més que un replà al peu de la gran paret sud de la Proa. Aquesta agulla està a sobre mateix de la Tonsura però per arribar-hi encara em quedava un llarg camí.La Gorra: He baixat per la canal equipada i he agafat el camí de la cova de l'Arcada. Poc després d'aquesta cova he agafat un corriol a la dreta. És el camí dels Carboners, un corriol amb un petit tram equipat que puja per sobre de la cova de l'Arcada i que s'utilitza per fer l'aproximació a la part superior d'aquest cova des d'on es fa un espectacular ràpel volat pel centre de la cova.El camí travessa el torrent de la Coma Alta o dels Cirers i a partir d'aquí es perd una mica, ja que no està tan transitat com la primera part. Tot i que el camí està força desdibuixat, l'he anat seguint fins al peu d'una canal per on he pujat al petit coll entre la Gorra i la Roca de les Formigues. Des d'aquest coll he pujat al cim de la Gorra amb una fàcil grimpada.La Proa o Roca Vella: cap al sud es veia el cim de la Proa amb una fàcil cresta que hi porta. He baixat per una canal al costat de la Roca de les Formigues i en pocs minuts he arribat caminant al cim de la Proa.Roca de les Formigues: aquesta agulla és vertical per tot arreu però l'aresta sud, la que mira als Brucs, és més suau. Tot i això, cal grimpar amb precaució buscant les millors preses per l'aresta. Sense problemes he arribat al cim, un bon mirador panoràmic. Per baixar es pot desgrimpar l'aresta però és una mica arriscat i és millor aprofitar una instal·lació de ràpel muntada amb unes bagues sobre una bona savina. He tret el cordino que sempre porto en aquestes exploracions sense corda i he baixat en ràpel, uns 8 metres, utilitzant la tècnica Dülfer; una bona oportunitat per recordar els vells temps.Roca 273: A partir d'aquí només calia seguir tota la carena del Serrat del Cabrit pujant una rere l'altra les diverses roques que formen el Serrat. Per pujar aquesta primera roca calia evitar el Musclet, una agulla situada al mig del Serrat amb parets verticals per totes bandes. He baixat una canal per evitar el Musclet i anar a buscar un pendent rocós que porta a la Roca 273. Abans d'arribar-hi, però, he hagut de superar un tram de bosc amb esbarzers, una dura lluita contra la vegetació.La Roca 273 té un gran panorama, tant de la regió d'Ecos com de les veïnes dels Frares Encantats i les Agulles. He fet una...
