Montserrat, cims sense corda: Ecos (III)
Com saben els seguidors del Blog de Muntanya, fa uns mesos es va publicar un llibre amb el títol Montserrat, cims sense corda. Aquesta publicació ressenya les ascensions a un bon nombre de roques i agulles montserratines amb la particularitat que s'hi pot pujar sense corda, només caminant o amb grimpades fàcils.Amb el propòsit de completar aquestes ascensions he fet diverses sortides a Montserrat i avui he programat un recorregut per la regió dels Ecos, la tercera incursió en aquesta regió montserratina, per seguir pujant cims sense corda.He arribat de bon matí a la Vinya Nova i he iniciat la caminada per la pista de can Jorba. Poc més endavant, he agafat el camí de les Palomeres, un camí costerut per on he pujat fins a prop del coll de Mosset. Poc després he agafat el camí dels Naps de Dalp per on he seguit amb forta pujada pel corriol desdibuixat fins arribar a un petit coll en el Serrat del Faraó. Ben a prop tenia el primer cim.Punta Est del Serrat del Faraó (254): baixant uns metres pel serrat he arribat al peu d'aquesta agulla i he pujat grimpant per una curta aresta fins al cim. Feia un dia molt clar i la panoràmica des d'aquí era molt extensa.Roca 255: el llibre dels cims sense corda diu que hi ha dues agulles sense nom, la 255 i la 256, seguint el serrat en direcció sudoest però especifica que són "vies no ressenyades". Tot i això, es veien fàcils, i com que tenia temps m'he acostat a la primera i he superat una aresta al costat d'una alzina per arribar fàcilment al cim. Roca 256: més endavant es veia la següent agulla que semblava una mica més alta i vertical. Al darrere es veia la paret de l'Agulla de la Tempesta, que ja no es fa sense corda. M'he acostat a la 256 i l'he pujat directament per l'aresta, sense dificultat.Mirador del Serrat del Cabrit (253): he tornat enrere fins al collet per on havia arribat al Serrat del Faraó. Poc més amunt he arribat, caminant sense cap dificultat, a aquest cim que té molt poca prominència i queda gairebé tapat per la vegetació.El Montgròs (217): he tornat enrere pel serrat fins reprendre el camí dels Naps de Dalp, per on he pujat fins trobar el camí de les Comes, que no és més que el clàssic camí de la travessia de Montserrat, senyalitzat amb les típiques marques groges i blanques dels PR. Seguint aquet camí he arribat al coll del Montgròs i, seguint el llom de la muntanya, fins al cim del Montgròs (1.133 m) un dels cims més característics de Montserat.Bauma del Montgròs: no podia marxar d'aquest cim sense fer una visita a la bauma del Montgròs. Es tracta d'una petita bauma penjada sobre la cara est d'aquest cim, que ens ofereix una visió singular de les muntanyes de Montserrat des del seu interior. Per arribar-hi cal flanquejar amb precaució per la paret est i, encara que la dificultat és mínima, cal anar amb compte perquè hi ha un bon estimball.He fet el recorregut fins a la bauma i, des de dintre, he fet unes quantes fotos de les muntanyes emmacades a la boca de la cova.Serrat del Patufet (249): des del mateix cim del Montgròs es veu en direcció nord un grup d'agulles amb dretes canals. És el serrat del Patufet. Per arribar-hi he tornat al coll i he seguit el PR fins que, poc abans d'arribar a la Salamandra, he agafat un corriol marcat amb unes fites que puja amunt per la canal. És un camí que ja coneixía perquè hi vam passar fa poc quan vam fer el descens en ràpel de la canal del Borinot. He passat al costat de la instal·lació de ràpel del Borinot i he seguit amunt fins un collet des d'on la pujada al cim és immediata.Eco d'en Nubiola (204): des del serrat del Patufet es veuen els cims principals dels Ecos, alguns dels més alts de Montserat. Per arribar a la zona on hi ha els tres cims que volia pujar cal superar una canal força dreta entre l'Eco d'en Nubiola i la Miranda dels Ecos. A mitja canal cal superar, a més, un pas clau, un mur vertical que se supera amb l'ajut d'una cadena de ferro i unes cordes.He superat el pas de la Cadena i he arribat al coll superior...
