Montserrat, cims sense corda: Ecos (I)
El seguidors del blog saben que des que es va publicar el llibre Montserrat, cims sense corda, tinc la intenció de fer totes les ascensions proposades en aquesta publicació. Com que el llibre està estructurat en capítols, que corresponen a les diferents regions de Montserrat, he anat fent sortides per capítols, encara que quan vaig fer el rcorregut de la regió dels Frares Encantats ja vaig haver de fer dues sortides perquè en un sol dia no vaig poder completar totes les ascensions. La regió dels Ecos és la part central del massís i per això està allunyada de tot. És la zona més salvatge de Montserrat, poc frequentada i amb camins difícils i perdedors. El llibre de referència proposa 42 ascensions en aquesta regió, diseminades per aquesta extensa zona. És evident que necessitaré fer unes quantes sortides per completar les ascensions dels Ecos.Avui he programat un recorregut per la part més baixa dels Ecos, per pujar diversos cims de la zona de la Palomera; és una bona manera de començar la campanya d'ascensions als Ecos. He sortit de la Vinya Nova caminant per la pista fins a Can Jorba. Poc més enllà, des de la mateixa pista, he agafat el camí de la Palomera, que puja pel serrat del mateix nom i porta al coll de Mosset on enllaça amb el camí del Cabrit. És un camí que ja coneixia i que, a més, vaig recórrer fa pocs mesos per fer l'aproximació al barranc del Tres en Ratlla. Fita de la Palomera: he pujat pel camí buscant, amb l'ajut del GPS, les dues primeres agulles del recorregut que havia programat. He arribat al punt exacte on, segons les coordenades publicades en el llibre, hi havia les dues primeres agulles però allà només hi havia bosc i no es veia cap agulla, agulleta o roca que coincidís amb el que buscava. He buscat per la zona, amunt i avall, però era evident que les agulles no estaven allà. He repassat el llibre i he vist que l'altitud que donava per a les agulles no coincidia amb la situació. Les agulles estan molt més avall. Fiant-me de les coordenades, havia passat de llarg els dos primers cims.He baixat pel mateix camí gairebé 100 metres de desnivell i allà, a l'altitud que constava en el llibre, he trobat la primera de les agulles: la Fita de la Palomera.He pujat a un coll des d'on he grimpat per una curta i fàcil aresta fins al cim. El dia estava una mica emboirat per la part alta dels Ecos però des d'aquí tenia una bona vista de la part baixa de Montserrat.Mirador de l'Oliverar: he baixat una mica més fins que, des d'un revolt del camí, he vist el segon objectiu de la jornada, el Mirador de l'Oliverar. He baixat uns metres sense camí fins situar-me a l'inici d'una curta aresta per on he grimpat fins al cim. Com el seu nom indica, aquesta petita agulla és un bon mirador sobre els camps d'oliveres entre Can Jorba i la masia del Castell.Mirador del coll de Mosset: he tornat al camí de la Palomera i he remuntat novament el tram que abans havia baixat per trobar les primeres agulles. He anat pujant per aquest camí, ben traçat i senyalitzat amb marques vermelles ben recents, fins que, poc abans del coll de Mosset, he deixat el camí per agafar un trencall a la dreta. És el camí que enllaça amb el Torrent del Migdia passant per la Font de la Cajoleta.He seguit aquest camí, passant per l'inici de la canal Roja o Tres en Ratlla, i en pocs minuts he arribat al següent cim, el Mirador del Coll de Mosset, situat a peu de camí. El dia, que havia començat ben núvol, s'havia anat obrint i ara ja feia un bon sol encara que hi havia una mica de boira a les parts altes, cap al Montgrós.La Palomera: he tornat enrere fins al camí de la Palomera per on he pujat al Coll de Mosset. És un pas estratègic per on s'enllacen els camins que pugen des de la plana a la part alta dels Ecos. Des del coll he pujat carenant fins al punt més alt del Serrat de la Palomera. Hi ha algun ressalt però es pot evitar per la dreta i pujar caminant fins al mateix cim. Grans vistes d'aquesta zona, dominada per la roca del Faraó, la més...
